dimecres, 29 d’abril del 2015

TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE MAIG

1.- A partir del Decret de nova planta, després de la derrota a mans de les tropes castellano-franceses, l'any 1715, prohibiren les nostres lleis i es varen imposar les lleis de Castella, prohibiren l'ús ple de la nostra llengua i n'imposaren una altra, multiplicaren per cinc els imposts que pagàvem i que deixàrem de controlar: era el començament de l'espoli fiscal que de llavors ençà hem patit. Fins i tot a les èpoque en que la gent nostra havia d'emigrar cap a Amèrica, o cap a França, o cap a Alger, continuàvem patint dèficit fiscal, continuàvem essent tractats com a colònia de Castella, i això continúa. 




2.- Allò que  els qui vivim a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hem pagat de demés a l'estat espanyol des de 1978 fins ara,  supera de molt allò que els americans invertiren a Europa, en teoria de franc, després de la segona guerra mundial, per a que es pogués refer del desastre, allò que anomenaren "Plan Marshall" i que en doblers actualitzats a valors d'ara i en euros suposaria uns 80.000 milions. Aquí en 37 anys a una mitjana de 3.000 milions anuals (actualitzant valors) hem estat desposseits de 111.000 milions d'euros. Diuen que és per solidaritat de les zones més riques amb les més pobres, però menteixen: Per solidaritat hauríem d'haver aportat una mitjana d'uns 900 milions anuals de demés (en valors actualitzats), o sigui devers 33.000 milions més que lo que rebíem, i no 111.000: o sigui que en els darrers 37 anys hem aportat a l'estat espanyol 33.000 milions per "solidaritat" imposada i no agraïda, i 78.000 milions per robatori descarat, en total 111.000 milions de dèficit fiscal, això sí, hem passat de ser el número 1 en PIB per càpita i en renda familiar disponible, i en qualitat de vida, a ser el número 7 en PIB per càpita abans del repartiment d'impostos en despeses de l'estat, es qui fa 14 després de repartir impostos, i a estar per davall sa mitjana espanyola en renda familiar disponible.





3.- Ja sabeu que aquest mes de maig tenim eleccions i campanya elecctoral, es partits faran sa seva feina, però la gent també hem de fer sa nostra feina al marge des partits, perque pugui haver-hi un canvi de bon de veres, un canvi que no sigui maquillar allò que hem tengut fins ara, ans capgirar-ho per a bé de totes i de tots. Feis-hi feina en es vostre redol, o a redols més amples; si vos arriben fulls en paper que vos agraden feis-ne còpies i repartiu-les, si vos arriba per internet cosa que penseu que es bo fer-ho córrer, feis-ho córrer, tots hi podem fer feina, que no poguem penedir-nos d'haver fet més poca cosa de sa que hauríem pogut fer. Advertiu la gent que no es fii de sa propaganda que estan fent teles i diaris a un partit que n'hi ha que diuen que és sa marca blanca del PP, és molt sospitós que de cop tantes teles i tants de diaris i tantes de ràdios s'hagin posat a fer propaganda d'uns que podrien llavors pactar amb el PP: només s'ha de votar partits que assegurin que no consentiran de cap manera que aquests que han governat aquests quatre anys continuin governant, ni tots sols ni amb companyia.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Textos proposats per al mes d'abril: ESTAN ROBANT-NOS DESCARADAMENT

1.-
Constatam que el menysteniment cap a la nostra història, cap a la nostra cultura, cap a la nostra llengua i cap al benestar social del nostre poble, que practiquen  l'estat espanyol i  les institucions que, en teoria haurien de defensar els nostres drets, ja ens han conduit a passar de ser la primera Ctat. Autònoma de l'estat en PIB per càpita a ser la setena, abans dels pressupostos generals de l'estat, entre la dotzena i la catorzena en riquesa per càpita, després del repartiment teòric que suposen els esmentas pressupostos, i més enrera encara quan es produeix el greuge de que bona part d'allò pressupostat per invertir a les illes Balears acaba no realitzant-se,


 Tot això ha provocat que avui tenguem a les nostres illes uns graus de pobresa i de desatenció enormes, i uns serveis públics per davall de la mitjana espanyola i que, malgrat allò que diuen que és just que els més rics paguin més per ajudar els més pobres, actualment els qui pagam més som nosaltres que no som ni els més rics, ni els segons, ni els tercers, etc., ans els qui fan 7 i que amb un dèficit fiscal del 14 per cent del PIB, que representa aproximadament un 42 per cent dels impostos que es recapten a les nostres illes que s'en van i no tornen en cap concepte, ni en transferències ni en serveis que l'estat ens faci directament, tenim menys metges per mil habitants que la majoria, menys doblers per alumne en el sistema escolar que la majoria, menys territoris i parcs públics que la majoria, menys atenció a la dependència que la majoria, etc., i una situació de sobreesxplotació de bona part dels nostres treballadors que si ens fa tenir uns índexs d'atur per davall la mitjana estatal, converteix alguns d'aquests treballadors en autèntics pobres (i una part d'ells en semiesclaus).





2.-
Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general.

És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència  del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental.