CONCLUSIONS DE LES JORNADES PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA
Havent celebrat, els dies 26 de gener i 2 de febrer del 2013, unes jornades amb el tema “PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA”, l’associació organitzadora “Jubilats per Mallorca” i l’assemblea dels assistents hem arribat a les següents conclusions provisionals:
1.- Que la crisi econòmica que patim actualment ha estat promoguda intencionadament pels grans financers internacionals que, controlant i manipulant els principals mitjans de comunicació i ajudats pels governs titelles d’arreu del món occidental (incloent-hi la Ctat. Europea), han provocat una desregularització dels sistemes de control que intentaven evitar algunes de les conseqüències negatives de l’intrínsecament cruel sistema capitalista i, no satisfets amb això, han degenerat l’esmentat sistema capitalista amb mesures que fan que els estats, en comptes de corregir l’abús dels més forts sobre els més dèbils, actuin de manera que les classes populars es carreguin el pes del que hauria de ser la quebra dels més rics.
2.- Que els grans financers internacionals que han provocat la crisi que patim ho han fet amb la intenció d’anar desfent les conquestes socials de 200 anys de lluita obrera, de concentrar tot el poder econòmic (fusions bancàries) i d’apoderar-se d’allò que encara no és (o no era) seu: caixes d’estalvi, sanitat pública, escola pública, transport públic, etc., arribant també a fer-se seus els estalvis de molta gent (opcions preferents) i abocant molta altra gent a haver-se de desfer de les seues propietats per motius de subsistència o de no poder pagar els augments de les contribucions i dels impostos que, curiosament, són progressius fins a un nivell de renda mitjana alta, per esdevenir després plans i creant fins i tot mecanismes (les SICAV entre altres) que permeten que moltes grans fortunes contibueixin la part més important dels seus beneficis a un ridícul 1 per cent.
3.- Que la Trilateral, el Club Bildelberg, el Tractat de Maastricht, la directiva Bolkestein, etc., no són més que organismes i/o instruments per aconseguir no només els abans esmentats i perversos objectius ans també la degradació i posterior supresió d’aqueixa ja quasi merament formal democràcia que encara ens resta. Volen que una èlit de personatges “entesos” (els mateixos grans financers que han programat la crisi) dirigeixin tota la política mundial amb l’ajuda d’uns “tècnics” en economia (“tècnics” a les seves ordres, naturalment) que se’n cuidaran d’executar les directrius que els “entesos” els vagin senyalant i, “naturalment”, prescindir dels polítics elegits per la gent (la majoria del poble) que, diuen, tanmateix no saben res de res i no s’enteren de a qui convé elegir i a qui no convé elegir (ja se’n cuiden les radios, televisions i diaris que controlen els “entesos” i els seus “tècnics” de dur la gent enganada).
4.- Que malgrat que els partits polítics grossos s’hagin guanyat a pols el seu propi desprestigi, uns actuant d’acord amb les seves males intencions més primigènies i altres actuant a contracor empesos per l’asfíxia que els suposava el seu progressiu endeutament amb el sistema bancari (error que, per desgràcia, han comès també alguns sindicats), malgrat això dèiem, el desprestigi dels partits i dels sindicats convé a la progressiva instauració del feixisme que promou el gran capital financer internacional, i que per promoure una democràcia autèntica hem de potenciar des de la societat civil la lluita sindical i política , sense caure ni en la submissió a les grans organitzacions polítiques i sindicals ans procurant-ne la màxima democratització i transparència, però sense caure tampoc en el parany que suposaria fer el joc dels qui pretenen el desprestigi dels sindicats i dels partits tradicionals de les classes populars, com a passa prèvia a la implantació oficial del seu feixisme, encobert encara tot i que ja actuant i galopant a les totes.
5.- Que malgrat que aquesta crisi que patim hagi estat programada intencionadament, això no lleva que el model de creixement consumista que patíem abans de la crisi sigui ni possible, ni desitjable de recobrar. De fet la lluita pel control de les matèries primeres, que no són ni elàstiques ni infinites, ja ha provocat i està provocant les guerres i els genocidis que pateix la humanitat; els milions i milions de morts a la zona dels Grans Llacs africans (sembla que més de 10 milions de morts, a més dels ferits, els desplaçats, etc.), la guerra de l’Irac (amb la mentida de les armes de destrucció massiva), les guerres d’Afganistan, Líbia, Síria, Mali, etc., responen al control del Coltan, el Petroli i les conduccions del petroli, l’Urani, etc., sense descartar que segons a on hi hagi també la intenció d’eliminar part de la població (els genocidis del Congo, Ruanda, Burundi i la resta d’aquella zona, i el comportament que sembla que hi han tengut les forces teòricament pacificadores com els Cascos Blaus, així ho fan sospitar).
6.- Que, com a conseqüència del que hem dit fins ara, hem de promoure una altra casta de creixement, un creixement que no es fonamenti en l’augment del consum i de la tudadissa de matèries primeres ans en l’augment de la felicitat i de la salut de les persones, que no es fonamenti en la cobdícia i la competitivitat ans en la cooperació i la compassió, que no es fonamenti en la llei del més fort ans en la protecció del més dèbil, que aspiri a produir i consumir productes més sans en comptes de més productes, a ser actor més que no espectador, a generar activitats culturals participatives i a participar de les decisions polítiques més que no a beure’s la “cultura” que uns altres han programat ni delegar responsabilitats que no necessitin inexorablement l’esser delegades. Es pot créixer innovant en l’estalvi i en l’eficiència energètica, innovant en les noves energies alternatives, produint ecològicament en general i produint aliments ecològics, cosmètics ecològics, productes ecològics de drogueria, es pot créixer reciclant materials, fent edificis orientats a l’estalvi energètic, atenent més i millor els depenents i generant avantatges pels discapacitats, es pot créixer millorant la participació general en l’esport, en la música, en el teatre, en la creació d’audiovisuals, reduint la jornada laboral per repartir millor la feina, etc. Sabent que els qui ara manen a l’economia mundial no ho volen així, no ho volen mentre ells no ho puguin controlar, no ho volen si descentralitza el poder en lloc de concentrar-lo, etc., i que caldrà, per tant, una revolució ciutadana, pacífica certament (ells tenen més armes i més mala llet)
però decidida i valenta, que vagi fent al marge del que ells facin, que vagi construint en paral·lel i que, quan sia mester, practiqui la desobediència civil a l’estil de la que va practicar el moviment liderat per Gandhi.
7.- Que ja hi ha iniciatives que funcionen, que no tot està per inventar, però que encara haurem d’inventar moltes coses i potenciar les que ja estan funcionant ara mateix. Que també hi ha actituds individuals que poden millorar-se per anar fent camí i que hem de fer feina perquè la gent s’hi vagi incorporant i no es deixi desmoralitzar per les iniciatives descoratjadores que sovint prenen molts dels nostres polítics (la més recent la importació de fems d’arreu d’Europa). Ens hem de convèncer que el país és més nostre que no d’ells, que l’economia és més nostra que no d’ells, que la política és més nostra que no d’ells, que la defensa del medi i de l’ecologia en general és més nostra que no d’ells, i que cadascú de nosaltres (i som molts) és tan important com cadascú d’ells (i són molt pocs). Que una de les primeres tasques per fer possible un canvi significatiu és la de generar cohesió social per damunt les mentides, els prejudicis i les desinformacions que escampen intencionadament per dividir-nos, però també per damunt les nostres pròpies fòbies, fanatismes i intemperances. Que no hi arribarem sense organitzar-nos ni sense debatre entre tots les propostes que s’han de dur endavant, fins a tenir-les clares, i els prejudicis que s’han de deixar endarrera, fins a tenir-los superats.
8 .- Que és de capital importància coordinar esforços, cooperitivitzar i federar cooperatives, trobar i/o crear espais de confluència, de manera que la suma d’esforços permeti fer créixer l’espai alternatiu i encoratjar la gent a dur a la pràctica els canvis d’actitud i de praxis que vagin aconseguint interioritzar.
En aquestes jornades han sortit moltes altres qüestions que, tot i que no en podem treure conclusions perquè el debat s’ha centrat en altres temes, són prou interessants i incideixen de ple en el tema de les jornades, són qüestions que haurem de tractar en altres jornades o que, potser, tractem en els espais oberts a tothom del nostre IV Congrés que hem de fer el març o l’abril vinent, temes com la possibilitat d’organitzar-nos en macrocooperatives, o els espolis diversos (internacional, fiscal, etc.), les dependències i les independències, la Ctat. Europea, el nacionalisme, l’internacionalisme i l’imperialisme, etc.
Per acabar aquest document donam ara una parcial i incompleta llista d’iniciatives que ja funcionen i a les que ja ens podem incorporar des de Mallorca, si volem, i una llista molt parcial i molt incompleta d’actituds personals que ja podem anar incoporant, progressivament o totes de cop, per començar a generar un futur més digne.
La Real, 2 de febrer del 2013
Iniciatives que ja funcionen o són a punt de funcionar
- Ja es pot esser soci de la cooperativa SOM ENERGIA i consumir l’electricitat que - Som energia comercialitza.
- Ja es poden tenir els estalvis a la BANCA ETICA, tant a la cooperativa FIARE, com a Triodos Bank, com a la línia d’estalvi ètic de Colonya Caixa de Pollença.
- Ja es pot col·laborar a la Sobirania Alimentaria per mitjà de la Cooperativa Coanegre, dels mercats ecològics diversos, (Palma, Santa Maria, etc.) com a les finques i botigues de productes ecològics en general.
- Funcionen diversos diaris digitals bastant potables, de característiques i àmbits diversos, molts d’ells en català, i hi ha també uns intents de fugir de la manipulació desinformativa que val la pena reforçar
- La cooperativa SATEVAVISIO, tv digital que ja funciona.
- L’emissora de ràdio en català “Ona Mediterrània”, en proves.
- El proper diari Ara Balears, que no serà ni el Balears actual ni l’Ara, ans un projecte innovador d’empresa participada per la societat civil.
- I certament la multitud d’iniciatives que els organitzadors d’aquestes jornades desconeixem, i la multitud d’inicitivers solidàries que no esmentam perquè donam per suposat que molts ja coneixeu i potser ja en formau part.
Alternatives per una acció individual.
- Consumir tol el que espugui de producció de proximitat i ecològica.
- Comprar a petits comerços, mercats i a cooperatives i/o comerços mitjans de titularitat propera a l’ecologisme i als productes de proximitat. Evitar les grans superfícies i les multinacionals. - Completar la compra de productes forans a comerç just. No fer servir targes de crèdit. - Evitar desplaçaments en cotxe, procurant consumir al barri, i en tot cas utilitzar el transport públic. - Viure austerament i fer un ús no additiu de les noves tecnologies. - Eliminar embalatges, reduir, reutilitzar, reciclar, compostar, seleccionar residus, etc. - Elegir per als fills escoles públiques, i aprop de casa. - Utilitzar la seguretat social, per tots els afers mèdics i donar-se de baixa de les companyies privades. - Turisme interior, turisme compartit, turisme cultural i/o solidari i/o de treball, etc. - - Informar-se del programes de televisió que es important veure i deixar de tenir la tele encesa per sistema. - Participar en les manifestacions i accions públiques que defensin els criteris i principis que propugnam. - Emprar Internet com a eina d’ajuda a la mobilizació i contra la plutocràcia informativa. - Crear o participar en un grup d’opinió . – Crear i/o participar en cooperatives de producció i de consum. - - No subscriure Plans Privats de Pensions. - Objecció Fiscal, descontar de la declaració de renda, la part proporcional de l’exèrcit. - Fer feina voluntària a qualque ONG, o associació reivindicativa i/o solidària. - Esser soci i/o militant de qualque cooperativa, associació sindical i/o de defensa del territori, de l’ecologia, de la llengua, etc. - Consumir Cultura en general i generar-ne, especialment i preferentment cultura d’aquella que és proscrita o marginada dels circuits comercials dominants, i molt especialment aquella que s’expressa en la nostra llengua minoritzada i, també, en altres llengües minoritzades o minoritàries.
I moltes més, clar , que ens podem anar passant . Salut.
