dimarts, 26 de novembre de 2013

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM


                              EL NACIONALISME ESPANYOL, 

                 UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM


Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general.

És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència  del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental.

Les fal·làcies que els serveis públics funcionaven millor privatitzats (ja anam comprovant que no era vera), que havíem de fer plans privats de pensions per si arribaven a fallar les jubilacions públiques (molts de plans privats ja haurien fet fallida si els governs no haguessin salvat els bancs donant-los doblers públics), que s'havien de llevar els controls als bancs i deixar que les caixes funcionassin com si fossin bancs (ja en patim els resultats), que s'havien de reduir els controls urbanístics (ja hem tengut bombolla immobiliària), que s'havia de fer pagar més pocs imposts a la gent més rica, perquè així invertiria més i crearia llocs de feina (de moment ells són més rics d'ençà de la crisi i la resta o hem fet fallida, o tenim més precarietat laboral, o som a l'atur) etc., arribaren a intoxicar el pensament de molta gent i de molts de polítics teòricament d'esquerres, i són, aquestes fal·làcies, a l'arrel de la crisi actual.

En el cas de l'estat espanyol (i en altres) la cosa s'ha agreujat per l'abundància dels casos de corrupció, de frau fiscal, d'inversions fetes arreu, més amb la intenció de cobrar-ne les comissions corresponents que no que servissin a l'interès públic, etc. Però aquí, possiblement, més important que no això han estat les despeses que s'han fet no en funció que fossin útils a l'economia del conjunt de l'estat ans en funció que fossin considerades convenients per al foment del nacionalisme espanyolista.

Aquestes despeses les hauríem d'agrupar en dos àmbits diferents:

A. Per una banda, no s'han reduït els funcionaris de l'administració central en proporció a les competències que s'anaven transferint a les comunitats autònomes.

B. Per l'altra, moltes de les inversions en infraestructures no s'han fet en funció de que convenguessin al conjunt de l'economia espanyola, ans en funció de que convenien al manteniment del centralisme.

Pel que fa al primer àmbit, l'han intentat capgirar dient que hi havia moltes despeses, perquè hi havia molts més funcionaris per culpa de les autonomies, cosa que si en alguns casos podria ser relativament certa (el "café para todos" té aquest inconvenient), en conjunt s'ha produït perquè reduir funcionaris a Madrid suposava reduir el flux de capitals de l'estat cap a Madrid i, per tant, reduir la "força"  econòmica de Madrid dins el conjunt de l'estat.

Pel que fa al segon àmbit, per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. 

Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires)  hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy),  hauria generat riquesa a  Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna.  Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc.


És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.

dissabte, 16 de novembre de 2013

CRISI ECONÒMICA, ESTAFA INTERNACIONAL





Quan, dins l’escàndol de l’estafa internacional de la crisi que patim, es retallen doblers a l’educació, a la sanitat, a l’atenció als dependents i als discapacitats, a les mesures de seguretat en el transport, a la prevenció d’incendis; quan es deterioren les condicions laborals de la majoria de treballadors; quan tot això es fa per poder regalar 38.000 milions d’euros a uns bancs que reparteixen dividends i paguen sous milionaris i pensions  milionàries a uns dirigents que, o bé eren uns ineptes o bé són uns delinqüents, manifestam que hi ha moltes coses a fer abans de retallar i congelar pensions i abans d’endurir les condicions de jubilació.

Quan els banquers delinqüents siguin expropiats i empresonats, els banquers ineptes hagin tornat tot allò que varen cobrar en funció d’una suposada competència professional, que és evident que  no tenien, quan els polítics corruptes siguin expropiats i empresonats i els polítics incompetents siguin desposseïts de tots els privilegis econòmics que els acompanyen, fins i tot després d’haver deixat els seus càrrecs, es deixin de subvencionar els plans privats i es defensin de veres els sous dels treballadors en actiu, dels quals es nodreixen els fons públics de pensions; quan tot això hagi ocorregut, si encara no bastàs, llavors ja faríem sacrificis, però mentre això no s’hagi fet, no consentirem cap rebaixa de les pensions ni cap endarreriment de l’edat de jubilació.

      Plataforma d’Associacions de Pensionistes i Jubilats de Mallorca

PS. Sabem que, en contra de les mentides que prediquen, l’esperança de vida, a Europa, ha començat a minvar.

(Padrines i Padrins Flauta de Mallorca, Federació d’Associacions de pensionistes CAIB, Federació de Pensionistes  i Jubilats d’UGT, Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO, Associació de Jubilats per Mallorca)

dijous, 14 de novembre de 2013

Sr. Bauzà, Sra. Cabrer, deixin de mentir!!!




Jubilats per Mallorca, continuant l'esforç que començàrem l'any passat amb l'acció "Camins Contra Mentides" ens veim empesos a acusar públicament de mentiders el Sr. Bauzà i la Sra. Cabrer quan diuen que el TIL és posar dues hores més d'anglès cada setmana i que no saben per què la gent protesta d'això.

Contestin, per favor aquestes preguntes: 

Tots els canvis que introdueix el TIL, en relació als projectes lingüístics de centre que hi havia l'any passat,
consisteixen en introduir dues hores més en anglès cada setmana?

Afegeix el TIL ni una sola hora més de classe d'anglès cada setmana?

Sr. Bauzà, Sra. Cabrer, deixin de mentir pública i descaradament!!!

dimecres, 13 de novembre de 2013

PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA





CONCLUSIONS DE LES JORNADES PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA


Havent celebrat, els dies 26 de gener i 2 de febrer del 2013, unes jornades amb el tema “PER UNA NOVA CONSCIÈNCIA ECONÒMICA”, l’associació organitzadora “Jubilats per Mallorca” i l’assemblea dels assistents hem arribat a les següents conclusions provisionals:

1.- Que la crisi econòmica que patim actualment ha estat promoguda intencionadament pels grans financers internacionals que, controlant i manipulant els principals mitjans de comunicació i ajudats pels governs titelles  d’arreu del món occidental (incloent-hi la  Ctat. Europea), han provocat una desregularització dels sistemes de control que intentaven evitar algunes de les conseqüències negatives de l’intrínsecament cruel sistema capitalista i, no satisfets amb això, han degenerat l’esmentat sistema capitalista amb mesures que fan que els estats, en comptes de corregir l’abús dels més forts sobre els més dèbils, actuin de manera que les classes populars es carreguin el pes del que hauria de ser la quebra dels més rics.

2.- Que els grans financers internacionals que han provocat la crisi que patim ho han fet amb la intenció d’anar desfent les conquestes socials de 200 anys de lluita obrera, de concentrar tot el poder econòmic (fusions bancàries) i d’apoderar-se d’allò que encara no és (o no era) seu: caixes d’estalvi, sanitat pública, escola pública, transport públic, etc., arribant també a fer-se seus els estalvis de molta gent (opcions preferents) i abocant molta altra gent a haver-se de desfer de les seues propietats per motius de subsistència o de no poder pagar els augments de les contribucions i dels impostos que, curiosament, són progressius fins a un nivell de renda mitjana alta, per esdevenir després plans i creant fins i tot  mecanismes (les SICAV entre altres) que permeten que moltes grans fortunes contibueixin la part més important dels seus beneficis  a un ridícul 1 per cent.

3.- Que la Trilateral, el Club Bildelberg, el Tractat de Maastricht, la directiva Bolkestein, etc., no són més que organismes i/o instruments per aconseguir no només els abans esmentats i perversos objectius ans també la degradació i posterior supresió d’aqueixa ja quasi merament formal democràcia que encara ens resta. Volen que una èlit de personatges “entesos” (els mateixos grans financers que han programat la crisi) dirigeixin tota la  política mundial amb l’ajuda d’uns “tècnics” en economia (“tècnics” a les seves ordres, naturalment) que se’n cuidaran d’executar les directrius que els “entesos” els vagin senyalant i, “naturalment”, prescindir dels polítics elegits per la gent (la majoria del poble) que, diuen, tanmateix no saben res de res i no s’enteren de a qui convé elegir i a qui no convé elegir (ja se’n cuiden les radios, televisions i diaris que controlen els “entesos” i els seus “tècnics” de dur la gent enganada).

4.- Que malgrat que els partits polítics grossos s’hagin guanyat a pols el seu propi desprestigi, uns actuant d’acord amb les seves males intencions més primigènies i altres actuant a contracor empesos per l’asfíxia que els suposava el seu progressiu endeutament amb el sistema bancari (error que, per desgràcia, han comès també alguns sindicats), malgrat això dèiem, el desprestigi dels partits i dels sindicats convé a la progressiva instauració del feixisme que promou el gran capital financer internacional, i que per promoure una democràcia autèntica hem de potenciar des de la societat civil la lluita sindical i política , sense caure ni en la submissió a les grans organitzacions polítiques i sindicals ans procurant-ne la màxima democratització i transparència, però sense caure tampoc en el parany que suposaria fer el joc dels qui pretenen el desprestigi dels sindicats i dels partits tradicionals de les classes populars, com a passa prèvia a la implantació oficial del seu feixisme, encobert encara tot i que ja actuant i galopant a  les totes.

5.- Que malgrat que aquesta crisi que patim hagi estat programada intencionadament, això no lleva que el model de creixement consumista que patíem abans de la crisi sigui ni possible, ni desitjable de recobrar. De fet la lluita pel control de les matèries primeres, que no són ni elàstiques ni infinites, ja ha provocat i està provocant les guerres i els genocidis que pateix la humanitat; els milions i milions de morts a la zona dels Grans Llacs africans (sembla que més de 10 milions de morts, a més dels ferits, els desplaçats, etc.), la guerra de l’Irac (amb la mentida de les armes de destrucció massiva), les guerres d’Afganistan, Líbia, Síria, Mali, etc., responen al control del Coltan, el Petroli i les conduccions del petroli, l’Urani, etc., sense descartar que segons a on hi hagi també la intenció d’eliminar part de la població (els genocidis del Congo, Ruanda, Burundi i la resta d’aquella zona, i el comportament que sembla que hi han tengut les forces teòricament pacificadores com els Cascos Blaus, així ho fan sospitar).

6.- Que, com a conseqüència del que hem dit fins ara, hem de promoure una altra casta de creixement, un creixement que no es fonamenti en l’augment del consum i de la tudadissa de matèries primeres ans en l’augment de la felicitat i de la salut de les persones, que no es fonamenti en la cobdícia i la competitivitat ans en la cooperació i la compassió, que no es fonamenti en la llei del més fort ans en la protecció del més dèbil, que aspiri a produir i consumir productes més sans en comptes de més productes, a ser actor més que no espectador, a generar activitats culturals participatives i a participar de les decisions polítiques més que no a beure’s la “cultura” que uns altres han programat ni delegar responsabilitats  que no necessitin inexorablement l’esser delegades. Es pot créixer innovant en l’estalvi i en l’eficiència energètica, innovant en les noves energies alternatives, produint ecològicament en general i produint aliments ecològics, cosmètics ecològics, productes ecològics de drogueria, es pot créixer reciclant materials, fent edificis orientats a l’estalvi energètic, atenent més i millor els depenents i generant avantatges pels discapacitats, es pot créixer millorant la participació general en l’esport, en la música, en el teatre, en la creació d’audiovisuals, reduint la jornada laboral per repartir millor la feina, etc. Sabent que els qui ara manen a l’economia mundial no ho volen així, no ho volen mentre ells no ho puguin controlar, no ho volen si descentralitza el poder en lloc de concentrar-lo, etc., i que caldrà, per tant, una revolució ciutadana, pacífica certament (ells tenen més armes i més mala llet)
però decidida i valenta, que vagi fent al marge del que ells facin, que vagi construint en paral·lel i que, quan sia mester, practiqui la desobediència civil a l’estil de la que va practicar el moviment liderat per Gandhi.

7.- Que ja hi ha iniciatives que funcionen, que no tot està per inventar, però que encara haurem d’inventar moltes coses i potenciar les que ja estan funcionant ara mateix. Que també hi ha actituds individuals que poden millorar-se per anar fent camí  i que hem de fer feina perquè la gent s’hi vagi incorporant i no es deixi desmoralitzar per les iniciatives descoratjadores que sovint prenen molts dels nostres polítics (la més recent la importació de fems d’arreu d’Europa). Ens hem de convèncer que el país és més nostre que no d’ells, que l’economia és més nostra que no d’ells, que la política és més nostra que no d’ells, que la defensa del medi i de l’ecologia en general és més nostra que no d’ells, i que cadascú de nosaltres (i som molts) és tan important com cadascú d’ells (i són molt pocs). Que una de les primeres tasques per fer possible un canvi significatiu és la de generar cohesió social per damunt les mentides, els prejudicis i les desinformacions que escampen intencionadament per dividir-nos, però també per damunt les nostres pròpies fòbies, fanatismes i intemperances. Que no hi arribarem sense organitzar-nos ni sense debatre entre tots les propostes que s’han de dur endavant, fins a tenir-les clares, i els prejudicis que s’han de deixar endarrera, fins a tenir-los superats.

8 .- Que és de capital importància coordinar esforços, cooperitivitzar i federar cooperatives, trobar i/o crear espais de confluència, de manera que la suma d’esforços permeti fer créixer l’espai alternatiu i encoratjar la gent a dur a la pràctica els canvis d’actitud i de praxis que vagin aconseguint interioritzar.

En aquestes jornades han sortit moltes altres qüestions que, tot i que no en podem treure conclusions perquè el debat s’ha centrat en altres temes, són prou interessants i incideixen de ple en el tema de les jornades, són qüestions que haurem de tractar en altres jornades o que, potser, tractem en els espais oberts a tothom del nostre IV Congrés que hem de fer el març o l’abril vinent, temes com la possibilitat d’organitzar-nos en macrocooperatives, o els espolis diversos (internacional, fiscal, etc.), les dependències i les independències, la Ctat. Europea, el nacionalisme, l’internacionalisme i l’imperialisme, etc. 

Per acabar aquest document donam ara una parcial i incompleta llista d’iniciatives que ja funcionen i a les que ja ens podem incorporar des de Mallorca, si volem, i una llista molt parcial i molt incompleta d’actituds personals que ja podem anar incoporant, progressivament o totes de cop, per començar a generar un futur més digne.

                                                              La Real, 2 de febrer del 2013 










Iniciatives que ja funcionen o són a punt de funcionar 

- Ja es pot esser soci de la cooperativa SOM ENERGIA i consumir l’electricitat que - Som energia comercialitza.
- Ja es poden tenir els estalvis a la BANCA ETICA, tant a la cooperativa FIARE, com a Triodos Bank, com a la línia d’estalvi ètic de Colonya Caixa de Pollença.
- Ja es pot col·laborar a la Sobirania Alimentaria  per mitjà de la Cooperativa Coanegre, dels mercats ecològics diversos, (Palma, Santa Maria, etc.) com a les finques i botigues de productes ecològics en general.
- Funcionen diversos diaris digitals bastant potables, de característiques i àmbits diversos, molts d’ells en català, i hi ha també uns intents de fugir de la manipulació desinformativa que val la pena reforçar 
                               - La cooperativa SATEVAVISIO, tv digital que ja funciona.
                               - L’emissora de ràdio en català  “Ona Mediterrània”, en proves.
                               - El proper diari Ara Balears, que no serà ni el Balears actual ni l’Ara, ans un projecte innovador d’empresa participada per la societat civil. 
- I certament la multitud d’iniciatives que els organitzadors d’aquestes jornades desconeixem, i la multitud d’inicitivers solidàries que no esmentam perquè donam per suposat que molts ja coneixeu i potser ja en formau part.


Alternatives per una acció individual.

- Consumir tol el que espugui de producció de proximitat i ecològica.
- Comprar a petits comerços, mercats i a cooperatives i/o comerços mitjans de titularitat propera a l’ecologisme i als productes de proximitat. Evitar les grans superfícies i les multinacionals. - Completar  la compra de productes forans a comerç just. No fer servir targes de crèdit. - Evitar desplaçaments en cotxe, procurant consumir al barri, i en tot cas utilitzar el transport públic. - Viure austerament i fer un ús no additiu de les noves tecnologies. - Eliminar embalatges, reduir, reutilitzar, reciclar, compostar, seleccionar residus, etc. - Elegir per als fills escoles públiques, i aprop de casa. - Utilitzar la seguretat social, per tots els afers mèdics i donar-se de baixa de les companyies privades. - Turisme interior, turisme compartit, turisme cultural i/o solidari i/o de treball, etc. - - Informar-se del programes de televisió que es important veure i deixar de tenir la tele encesa per sistema. - Participar en les manifestacions i accions públiques que defensin els criteris i principis que propugnam. - Emprar Internet com a eina d’ajuda a la mobilizació i contra la plutocràcia informativa. - Crear o participar en un grup d’opinió . – Crear i/o participar en cooperatives de producció i de consum. - - No subscriure Plans Privats de Pensions. - Objecció Fiscal, descontar de la declaració de renda, la part proporcional  de l’exèrcit. - Fer feina voluntària a qualque ONG, o associació reivindicativa i/o solidària. - Esser soci i/o militant de qualque cooperativa, associació sindical i/o de defensa del territori, de l’ecologia, de la llengua, etc. - Consumir Cultura en general i generar-ne, especialment i preferentment cultura d’aquella que és proscrita o marginada dels circuits comercials dominants, i molt especialment aquella que s’expressa en la nostra llengua minoritzada i, també, en altres llengües minoritzades o minoritàries.

I moltes més, clar , que ens podem anar passant . Salut.