L'estratègia del caos

Fragment d'un article d'en Joan Carrero a       L'Hora Dominació Global

Una de les últimes veus honestes i autoritzades que han criticat aquesta gran farsa ha estat la de l'advocat Robert Kennedy Jr. en un article per a la revista Político.

En ell, el nebot de l'expresident nord-americà John F. Kennedy exposa una de les més importants claus que expliquen la decisió dels Estats Units d'organitzar una campanya contra el legítim govern de Baixar al-Àssad. Exposa que aquesta decisió no es va prendre després de les protestes civils pacífiques sinó uns anys abans, quan aquest va rebutjar el projecte que li va proposar Qatar de construir un gasoducte per valor de 10.000 milions de dòlars, gasoducte que travessaria Aràbia Saudita, Jordània, Síria i Turquia. Aquesta infraestructura hauria garantit que els regnes sunnites del golf Pèrsic tinguessin un avantatge decisiu als mercats mundials de gas i hagués enfortit Qatar, que és el més estret aliat que els Estats Units posseeix a la regió. Allà es troben dues de les principals bases militars nord-americanes i la seu del Comandament Central dels Estats Units a l'Orient Mitjà.

Però el president sirià es va negar a signar aquest acord. I uns mesos més tard va començar a negociar amb l'Iran la construcció d'un gasoducte alternatiu que portaria el gas des de l'Iran al Líban i que hagués convertit el país persa en un dels majors proveïdors de gas a Europa. Immediatament després de la negativa de Baixar al-Àssad al projecte proposat per Qatar, les agències d'intel·ligència dels Estats Units, Qatar, Aràbia Saudita i Israel van començar a preparar una revolta per derrocar el règim d'al-Àssad, segons les dades de diversos informes secrets als quals va tenir accés Robert Kennedy Jr. Aquest explica també que la CIA va transferir sis milions de dòlars a la cadena de televisió britànica Barada, perquè elaborés reportatges a favor del derrocament del mandatari sirià.

L'amor de les tres taronges i més coses: Enllaç amb el programa Es Jai de Sa Barraqueta de dia 17 de març.

Rondaia: L'amor de les tres taronges (versió menorquina, molt més curta que la mallorquina) (minut 1:16)
Victorí Planells canta Sa Llibertat. Lletra Popular eivissenca i música de Victorí i Joan Planells (m. 14:28)
Editorial.- Tot és ú. (m.16:04)
Na Sili llegeix i comenta l'Article d'en Joan Lladonet sobre C's i la llengua (m. 26:27)
En Victorí Planells canta Llengua per a l'amor, amb Lletra de Marian Villangómez  i música de Victorí i Joan Planells. (m.36:07)
Comentam l'article "L'imperi del mal està donant una encaixada mortal al món", un comentari de P. C. Roberts sobre el llibre de John Perkins: New Confessions of an Economic Hit Man (m.39:43)
I més cançons eivissenques amb veu i música dels Planells i lletres de Marian Villangómez (m. 54:07)

Es Jai de sa Barraqueta 17/03/16

Campanya mil per cent; proposta per a distribuir al mes d'abril.

I l'FMI ja diu que les pensions i la sanitat públiques són insostenibles.

Allò insostenible és l'FMI i tot el sistema de globalitzaciço neoliberal que han muntat per acabar de plomar es poble. Fa temps que ho denunciam en aquest programa i a diverses accions de la nostra associació: per desgràcia els fets ens van donant sa raó.

I ÉS QUE LA GUERRA ÉS GLOBAL: TOT ÉS Ú

La guerra és global, mundial, en el front econòmic, en el cultural, a l'ecològic, etc .: l'assassinat de na Berta Càceres a Honduras és un cas més que ho demostra (per si no bastassin tots els que ja teníem). Defensora dels drets de la dona, defensora dels drets dels pobles indígenes, defensora del medi ambient, assassinada per individus que defensen els interessos de les multinacionals oposats als que defensava na Berta. (o sigui ha estat assassinada per compte de gent que defensa el capitalisme neoliberal de l'FMI, la TROIKA, etc., que defensen el PP i el PSOE i C's, segur, i la resta, no ho sé cert).

Aquest punt de vista l'hem de posar en valor: defensar els drets de les llengües minoritàries i/o minoritzades és la mateixa guerra que la que defensa els drets dels treballadors, els dels pobles indígenes, els de la salut ambiental del planeta, els de les dones, els dels pobles sobreexplotats del tercer món, els dels refugiats, etc., és una mateixa guerra. És la guerra contra l'imperi del mal que vol la màxima concentració del poder econòmic, la màxima concentració del poder polític, la màxima concentració del poder cultural. I per si qualcú en tenia dubtes la reedició ampliada del llibre d'en John Perkins, The New confessions of an Econòmic Hit Man, pot acabar-l'hi d'aclarir. (això i molt més ho podeu trobar en el digital                 L'Hora Dominació global

Campanya mil per cent proposta per distribuir el mes de març

Els refugiats, Turquia, l'ultradreta europea, i la U.E.

L'ultradreta avança a Alemanya i arreu d'Europa, diuen que la crisi dels refugiats n'és una de les causes

Certament és indignant que es vulgui deixar centenars de milers de persones desprotegides, a Europa mateix, i és un deure de mínima humanitat protegir-les; però és també molt preocupant la manca d'anàlisis que denunciin la causa d'aquesta onada de refugiats: la invasió de l'Iraq, l'assassinat d'en Gadafi, l'entrega d'armes als opositors de Síria (Estat Islàmic inclòs); i els culpables: Bush, Blair, Aznar, ells, però també els estats que representaven i altres estats. USA, GB, França, Espanya, etc. I preocupant és també que tanta gent es begui que fou per "error", perque "no ho sabien que no hi havia armes de destrucció massiva a l'Iraq???" "I quesi llevaven enHussein tendrien la guerra civil en marxa (que ningú em retregui els Kurds perque Turquia (gran aliat dels IUSA) els massacrava més que no en Hussein"; i "no ho sabien que Aràbia Saudita (gran aliat dels USA) fa una política més dictatorial que no en Sadam de Síria????". I a Líbia hi havia un sistema de benestar social superior al de molts de països europeus i al de tots els altres països africans, i "no ho sabien"??? I per molt megalóman que fos en Gadaffi "no ho sabien que hi havia més tolerància religiosa i molt més bon nivell de convivència a Líbia que no a la majoria de països aliats dels USA a Àfrica i a Àssia???" I si ho sabien per què ho feren??? -Pot esser que els grans poders financers que controlen la politica del nostre món estiguin aconseguint un dels seus objectius, amb aquest moviment cap a la dreta als països europeus, perque "qui controla les màfies que organitzen les onades de refugiats???" i " qui decideix cap on els han de dur???" i "qualcú creu possible que aquestes màfies multimilionàries no estiguin infiltrades i/o controlades pels serveis secrets dels grans estats (i dels grans financers)???"

Enllaç: Els drets de les dones, i més

Els drets de les dones, del medi, dels pobles indígenes d'arreu del planeta, dels treballadors, els drets humans, a l'autonomia personal i a l'autodeterminació dels pobles, són el mateix dret i tenen el mateix enemic: la concentració del poder econòmic, del poder polític, del poder social, del poder cultural, del poder lingüístic, del poder militar, etc., i de bracet en parlen en el programa d'avui un grup de lluitadores contra la violència masclista.

Es Jai de sa Barraqueta 10/03/16

Enllaç: En Joan Mascaró i Fornés, el Bhagavad Gita, els Beatles, i més coses

Programa on, després de contar la rondaia menorquina "Ses tres paraules de la reina" (minut 2:24) na Sili Arguimbau i en Toni Guaita conversen amb na Margalida Munar sobre en Joan Mascaró i Fornés, aquest gran mallorquí desconegut per a molta gent, qui, a més de ser catedràtic d'anglès a la universitat de Cambridge, durant molts d'anys, feu la millor traducció que s'hagi fet mai del Bhagavad Gita, del Sànscrit a l'anglès, de la qual Rabindranath Tagore digué que era la primera traducció que igualava la qualitat de l'original, i de la que supervisà la traducció que n'Elisabet Abeyà feu de l'anglès al català (versió en català a la qual en Mascaró hi feu una introducció que ja paga l'esforç de l'edició). Estudiós de tota la mística mundial, i místic ell mateix ("La Cració de la fe", "Llànties de foc", etc.) fou l'inductor del moviment cap a la mística oriental dels Beatles, amb alguns dels quals mantingué una estreta amistat.
Els Beatles (m. 9:11), La Coral Universitària (m.30:21) i Sílvia Pérez Cruz
(m. 55:16), hi posen la música que s'avé amb allò que el programa ha volgut esser.

Es Jai de sa Barraqueta 18/02/16

Enllaç: Micromasclisme i violència de gènere, i més coses

Programa dedicat a debatre i reflexionar sobre la violència de gènere i el micromasclisme:

MÚSIQUES: Si hagués nascut dona (Joan Manuel Serrat) (minut 7)//

"Hogar". (Pedro Guerra) (m. 19:32)// Cançó de fer camí (Mireia Gemma Huguet i jordi Penalva) (m. 56:19)

EDITORIAL: La violència de gènere (m. 13:40)

TERTÚLIA: Na Blanca i na Lucía, del Servei Municipal d'atenció a les dones víctimes de la violència de gènere de Palma, conversen amb na Sili, na Teresa i en Toni, de Jubilats per Mallorca (m. 22:28 i m. 34:55) 

Es Jai de sa Barraqueta 11/02/16

Enllaç: N'Espardenyeta i més coses.

RONDAIA: N'Espardenyeta(versió menorquina) (minut 1:12)

CANÇONS pen Biel Majoral: Vou veri voiu per a no dormir (m28:34) i Enyorament (m 55:10)

EDITORIAL: Jornada sobre l'ecotaxa (m 31:20)

TERTÚLIA: na Sili Arguimbau, en Pep Planas, en Manuel Gomariz i en Toni Guaita parlen d'Ecotaxa, d'espoli fiscal, de l'explotació de les cambreres de pisos dels hotels, de l'aigua i d'altres temes (m 36:56)

Es Jai de sa Barraqueta 04/02/16

Enllaç: Rondaia menorquina i més coses

Rondaia menorquina (minut 19:56) S'aufàbia de sa ventura

Músiques.- Lluís Llach: Un núvol blanc (minut 3:44) Vida (m 39:46) Tossudament alçats (m 57:22)

Jacques Brel: J'arrive (m 14:55) Regarde bien (m 50:58)

Refugiats, abusos, i violència de gènere (m 8:19)

Ecotaxa (m 32:13)

Es Jai de sa Barraqueta 28/01/16