dimarts, 22 de desembre de 2015

TEATRE DE PRIMERA Article de jaume Vicens

De vegades quan hom surt de casa, es desplaça de cap aquí a cap allà, ho fa amb el propòsit de convertir en benefici el temps que hi dedica. Talment em va passar quan diumenge, dia sis de desembre, vaig partir cap a Palma sota el pes de la ganduleria acumulada damunt les espatlles, tot sigui dit, per veure una obra de teatre; més ben dit, una composició musical interpretada damunt un escenari de teatre i titulada La Ciutat i la Lluna. Aquest pic vaig guanyar la grossa perquè el show que em varen oferir, tan generosament, és d’aquells que fa que l’espectador se senti lloat i agraït alhora. Tal com ho deia Donald Kuspit, l’art com a pròtesi compensatòria per a una realitat problemàtica.
El musical La Ciutat i la Lluna és una creació de l’equip de l’escola de música Mètode Ireneu Segarra per a Ireneu Espectacles, sota guio i direcció d’Antònia Coll i Joana Furió. L’argument de l’obra dóna tractament als conflictes –just insinuats- que s’arrosseguen en multitud de districtes de les grans ciutats cosmopolites –en aquest cas decorada, la ciutat, amb molt de profit per mor d’una senzillesa de recursos ben efectiva. Les dificultats característiques de la modernitat; la convivència que genera contradiccions entre la soledat, la massificació de gent, les presses dels poca-soltes i la incomunicació humana. Amb això compareixen unes pedres despreses de la lluna; la troballa dels rocs, de confecció extraordinària i enigmàtica –aquí l’espectador no pot evitar una certa impressió de caràcter ontològic- fa que els personatges de l’obra trobin un pretext per a la cerca de complicitat; per això hem dit que l’art dels actors, i el de les guionistes i directores de la representació, ha sabut transmetre quelcom que va més enllà del que sembla a primera vista.

La primera impressió és la bona, la que no ha de menester gaire raonament, cosa que no vol dir que l’obra no tengui sentit més enllà de l’estètic; emperò és la qualitat en la forma d’expressar allò que també facilita la comprensió del text. Precisament és el propòsit reeixit de comunicar que té l’obra, gràcies a la bona interpretació i el muntatge, l’aspecte que permet comprometre el sentiment de l’espectador. Una combinació perfecta entre la forma i el tema.

L’espectador resta absort davant una escenificació que és popular, res de glamour, davant d’una faula moral sobre aspectes de la contemporaneïtat. No debades la significació d’una obra ha de pagar el peatge de l’actualitat, si ha d’adquirir crèdit entre un públic que no vol que li aixequin la camisa. No estam parlat d’un art provincià perquè La Ciutat i la Lluna incorpora més del que a simple cop d’ull pot semblar: hi ha elegància sòbria, sostinguda durant tota la representació, a la qual no compromet gens el dinamisme dels actors cantors i de les actrius cantores. Ni un minut de repòs, frenesí que no embafa en cap moment. Desgast dels intèrprets a causa del muntatge de l’obra, desgast físic i de concentració perquè la funció interactiva, entre les persones que actuen en directe i els músics virtuals que interpreten en diferit a través d’un audiovisual –una part del muntatge de l’obra també plena d’encert i, per això mateix, sorprenent- requereix aquesta despesa física important. És per aquest motiu que la coordinació de totes dues facetes ha de ser mil·limètrica perquè els músics en diferit no sols interpreten peces que han de ballar els actors en directe, sinó que tot sovint els interpel·len amb escoltes comprometedors.
L’art que desprèn l’habilitat de l’escenificació no és l’única oferta de la companyia perquè l’obra incorpora interès humà específic; en cap moment no defuig el tema social com a problemàtica. La il·lusió, com a alternativa a les privacions urbanes, que provoca les pedres desferrades de la lluna, no sabem si de manera fortuïta o per traça d’encanteri –elements enigmàtics que sempre ha d’incorporar el bon teatre- en cap moment no provoca la impressió de ximpleria banal, gràcies a la força que desprèn la capacitat d’idealitzar que tenen els artistes.
Pel que fa al repertori de figurants, tothom a gran nivell però de bon de veres perquè tot està molt ben executat; la música és de Poire Vallvé amb la lletra de Rafel Simó. L’adaptació d’Antònia Coll i Joana Maria Furió ha convertit amb traça eficaç l’argument original en un musical modern on els intèrprets (quartet de corda format per Xavier Pericàs, Margalida Gual, Lluís Oliver i Edu Ninot) interactuen des d’una pantalla –presència audiovisual en diferit- amb les veus en directe dels personatges; Maia Planas, Joan Vila, Fred Sizaret i Pep Planas, actor aquest darrer que ha fet cursos de formació teatral i ha guanyat diversos certàmens com a actor amateur.

divendres, 18 de desembre de 2015

Enllaç amb el darrer programa d'Es Jai de sa Barraqueta

Rondaia: En Joanet Carnisser (minut 1:18)
Música: (de Nadal) Emili Vendrell (minut 28:23), Dina Washington(m 36:16, Maria del Mar Bonet (m 49:36)
Tema principal: Jesús de Natzaret i els poderosos (minut 30:56)

Es Jai de sa Barraqueta 17/12/15

Si accediu al programa per mitjà del Facebook  Es Jai de sa Barraqueta  vos estalviareu un video anunci de IVOOX.

ES JAI DE SA BARRAQUETA

Si visitau el facebook     Es Jai de sa Barraqueta    hi trobareu la majoria de programes de ràdio que hi hem anat fent. Cada dijous, de sis a 7 del decapvespre, Jubilats per Mallorca feim un programa de ràdio per Ona Mediterrània, 98.0 de la FM, que titulam  Es Jai de sa Barraqueta  com sa primera de ses rondaies que va publicar Mossèn Alcover, l'any 1880 en el setmanari L'Ignorància.

A molts d'aquests programes s'hi inclou una rondaia, generalment contada pel nostre soci en Rafel Cortès, però també hi ha molts de programes sense rondaia. El format és heterogeni; com a mostra vos posam el contingut aproximat dels tres darrers programes penjats a dia d'avui:

El programa de dia 10 de desembre 
Rondaia: Es dos bessons (a partir del minut 8:07)
Música: "Tu vas lluitar" i tres de la Trinca
Tema gros: Contra les mentides (a partir del minut 31:50)

El programa de dia 3 de desembre
Música: "Qualsevol nit pot sortir el sol" i vuit cançons més.
Argument: Les estafes que patim, a nivell local i a nivell global.

Tema: "I amb l'esperança encara, com a darrer reducte de la voluntat contra la lògica"

El programa de dia 26 de novembre
Rondaia: Es tres germans
Música: Jordi Savall (Orient - Occident II)
Tema: Tricentenari del Decret de nova planta i altres.

També avisar-vos que dia 24 de desembre, dissabte de Nadal, tot i que la programació normal no es reprendrà fins a dia 7 de gener, podreu escoltar en directe, per Ona Mediterrània, en Rafel Cortès contant sa rondaia de L'amor de les tres taronges, que és una de les que no estan editades en CD de les que va enregistrar en Francesc de Borja Moll.
FESTA DE NADAL DE JUBILATS PER MALLORCA   (AVUI)
Divendres, dia 18, a Palma, a Can Alcover, carrer de Sant Alonso 24 (darrera Montision)
- A les 7 i mitja projecció d'un DVD de 7 minuts de durada, conversa sobre les conclusions de les jornades: Eines per al debat lingüístic (els qui no hi assistiren podran accedir als material, les eines, que s'hi repartiren)
- A les 8 del vespre comença la festa amb l'actuació del grup BILLHARMONIA, trio a capella format per Antònia Borràs, Montse Isern i Antònia Llabrés, amb la col.laboració de Jacob Pérez (baix).
- A les 8 i mitja o a un quart per les 9, sopar. Les begudes les posa l'associació i el menjar els voluntaris que vulguin lluir les seves habilitats culinàries (qui no tengui habilitats culinàries per a exhibir no és mester que dugui res).
- A les 9 i quart (o 9 i mitja) En Rafel Cortès ens farà prendre part en la recitació de diversos poemes de Salvador Espriu i de Guillem d'Efak i llavors cantarem tots plegats ajudats pels amics de BILLHARMONIA que ens hi acompanyaran.
Vos hi esperam a totes i a tots. No cal esser soci per participar a la nostra festa

Salut i molts d'anys

dissabte, 12 de desembre de 2015

Si el voleu fer servir de text a repartir el mes de desembre .- CONTRA C'S

  CONTRA C'S-CIUDADANOS

Els múltiples casos de corrupció de membres del PP arreu de l'estat, va fer que el gran capital financer que ha fabricat la crisi que ha empobrit la majoria de la gent, però que a ells els ha fet més rics que no ho eren abans, temés, amb motiu, una catàstrofe d'aquest partit. El fet que les mobilitzacions populars del 15 M, els fugissin de les mans, i que prengués més força de la que ells volien “Podemos”, els va dur a témer que tampoc el PSOE, que també estava tocat d'ala,  no fos una alternativa vàlida i suficient.

Hi hagué presidents de bancs grossos que ho verbalitzaren dient que haurien de crear un “Podemos” de dretes. Llavors varen veure que, tot i que a escala petita, ja el tenien i que bastaria potenciar-lo: era el partit C's – “Ciudadanos”, que ja funcionava a Catalunya.

Hem vist com això s'ha desfermat amb una campanya de propaganda a tots els mitjans de comunicació grossos de tot l'Estat, que arriben fins i tot a embafar amb la propaganda que els fan, a C's, però que té un perill d'engany molt fort pel fet que ells, els de C's, bravegen de ser de centre, quan són més de dretes que no el PP, estan a favor del TTIP, dels regals que s'han fet a la banca, i que Espanya doni suport a la Guerra de Síria, com ja va fer amb la de l'Iraq, a més de voler mantenir la situació de colònia que patim per part de l'Estat, tant en el terreny econòmic com en el terreny cultural.


NO VOS DEIXEU ENGANAR PER LA PROPAGANDA QUE TOTS ELS GRANS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESPANYOLS CONTROLATS  PEL CAPITAL FINANCER I PER LA BANCA LI FAN A C'S, LA GRAN MENTIDA DEL PODER QUE MALTRACTA LA GENT I EL POBLE.

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Proposta de la campanya mil per cent per al mes d'octubre

ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA (text resumit)

Qui ha desestabilitzat Síria, Líbia, l'Iraq, etc.,  posant així la llevadura de l'onada migratòria de refugiats cap a Europa?

En Bush, en Blair i n'Aznar eren els de la foto de "Las Azores", els de la guerra contra l'Iraq per unes armes de destrucció massiva, que ells sí que tenien (alguns), però que feien la comèdia de voler fer creure que qui les tenia era l'Iraq. Allò que l'Iraq tenia era petroli i un bon nivell de pau social a la major part del seu territori (perseguien el poble kurd, sí, però no era això allò que movia els USA, el RU, etc-: El govern de Turquia també massacrava els kurds i els americans els enviaven armes perque poguessin continuar la massacre).

Fugien de l'Iraq els cristians en temps d'en Sadam?  NO
Fugien de l'Iraq els xiites en temps d'en Sadam? NO
Tenia poder el fonementalisme islamista a l'Iraq en temps d'en Sadam? NO

Era en Sadam un dictador?
El règim de la xina és oficialment una dictadura, el règim de l'Iraq oficialment no ho era, però a la pràctica probablement sí que ho era, com ho són, a la pràctica, el règim de Ruanda, presidida per Kagame, i altres règims i personatges a qui els USA, el R.U., etc., protegeixen.

A Síria passava cosa semblant: la governava el Sr. Assad i les minories religioses hi convivien tranquilament (ai!!! que la minoria nacional kurda també hi rebia de valent, però ja hem vist que defensar els kurds no és allò que mou a l'acció ni els USA, ni el R. U., ni la Reública Francesa, ni el Regne d'Espanya, etc.). Però els occidentals armaren les guerrilles anti-Assad (excepte la guerrilla kurda, curiosament) i, ves per on, un dels qui reberen més armes dels USA foren els de l'Estat Islàmic.

A Líbia s'hi vivia bé, per molt megalóman que fos en Gadafi, i Líbia rebia  immigrants d'arreu, i refugiats, també del Pakistan i de l'Iraq, i les minories religioses hi convivien tranquilament i el fonamentalisme islamista hi estava controlat.


Certament hem d'acollir i ajudar els refugiats, que és la cosa urgent ara mateix, però no hem de perdre de vista qui és a la base d'allò que està passant i amb quina intenció ho ha anat provocant, i hem d'exigir també als dirigents polítics i econòmics que entonin el "mea culpa", que ens diguin per què ho han fet així i que ens diguin si tenen propòsit d'esmenar sa conducta o si fan comptes continuar fent la comèdia (i les malifetes) que fan.

ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA

ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA

Qui ha desestabilitzat Síria, Líbia, l'Iraq, etc.,  posant així la llevadura de l'onada migratòria de refugiats cap a Europa?

En Bush, en Blair i n'Aznar eren els de la foto de "Las Azores", els de la guerra contra l'Iraq per unes armes de destrucció massiva, que ells sí que tenien (alguns), però que feien la comèdia de voler fer creure que qui les tenia era l'Iraq. Allò que l'Iraq tenia era petroli i un bon nivell de pau social a la major part del seu territori (perseguien el poble kurd, sí, però no era això allò que movia els USA, el RU, etc-: El govern de Turquia també massacrava els kurds i els americans els enviaven armes perque poguessin continuar la massacre).

Fugien de l'Iraq els cristians en temps d'en Sadam?  NO
Fugien de l'Iraq els xiites en temps d'en Sadam? NO
Tenia poder el fonementalisme islamista a l'Iraq en temps d'en Sadam? NO

Era en Sadam un dictador?
El règim de la xina és oficialment una dictadura, el règim de l'Iraq oficialment no ho era, però a la pràctica probablement sí que ho era, com ho són, a la pràctica, el règim de Ruanda, presidida per Kagame, i altres règims i personatges a qui els USA, el R.U., etc., protegeixen.

Sabien que si llevaven en Sadam l'Iraq quedaria desequilibrat? SÍ
(Bé, en Bush i en Blair segur que sí; el Sr. Aznar sembla que de l'única cosa que estava convençut era de que les grans empreses espanyoles farien grans negocis a l'Iraq si ell aplaudia que els americans bombardejassin a voler els carrers de l'Iraq, on hi vivien, per cert, nines i nins, com el de la foto de la platja de Bodrum, a Turquia.)

I deim que sí que ho sabien perque quan hi hagué la primera guerra de l'Iraq, quan era president dels USA en Bush pare, tot i haver derrotat en Sadam el deixaren continuar governant perque no els interessava, en aquell moment, que hi hagués la desestabilització que provoca ara la fugida de xiites, cristians i altres.

A Síria passava cosa semblant: la governava el Sr. Assad i les minories religioses hi convivien tranquilament (ai!!! que la minoria nacional kurda també hi rebia de valent, però ja hem vist que defensar els kurds no és allò que mou a l'acció ni els USA, ni el R. U., ni la Reública Francesa, ni el Regne d'Espanya, etc.). Però els occidentals armaren les guerrilles anti-Assad (excepte la guerrilla kurda, curiosament) i, ves per on, un dels qui reberen més armes dels USA foren els de l'Estat Islàmic, que són els qui tenen aterrits els cristians, els xiites, i altres minories que han de fugir a la mala si no volen que els facin la pell. Els únics que sembla que tenien èxit en la lluita contra els de l'Estat Islàmic eren els de les guerrilles kurdes: els USA ara han rearmat Turquia "per combatre l'Estat Islàmic" i Turquia utilitza ses armes per massacrar el poble kurd. Què és que volen els USA???

A Líbia s'hi vivia bé, per molt megalóman que fos en Gadafi, i Líbia rebia  immigrants d'arreu, i refugiats, també del Pakistan i de l'Iraq, i les minories religioses hi convivien tranquilament, el fonamentalisme islamista hi estava controlat, i el govern d'en Gadafi ajudava de veres molts de països africans. I un bon dia, els "salvadors de la humanitat" (USA, R.U., Rep. Francesa, etc.) decidiren bombardejar Líbia en suport d'unes guerrilles que qui sap qui les ha creat, i el resultat de tan "humanitrària" intervenció és que la gent que vivia alla, autòctons, refugiats i immigrants, fugen de mala manera del desastre que s'hi ha armat.

En el llibre d'en Joan Carrero, "La hora de los grandes filàntropos", hi podreu trobar referènciats una multitud de documents que demostren que allò que està passant amb la onada migratòria cap a Europa, amb les màfies, amb els morts a la mar, etc., és, ni més ni pus que allò que els dirigents polítics mundials dels USA, R.U., França, etc., dirigits i en connivència amb el gran capital financer internacional, volien aconeguir que passàs, és allò que preparen des de fa estona, operació a gran escala de la qual forma part, també, la crisi econòmica que estam patint, i que també han preparat i executat intencionadament i a consciència (mala consciència, per descomptat).

Com a tast, abans de llegir el llibre d'en Carrero, un dels documents és d'una conferència del general de l'exèrcit dels USA, el general de quatre estrelles Wesley Clark, a una conferència que feu el 3 d'octubre de 2007 en el Commonwealthclub of California, a San Francisco, entre altres coses hi digué, fent referència a uns fets succeits el 2001: "Un grup de persones ha pres el control del país amb un cop d'estat polític: en Wolowitz, en Cheney, en Rumsfeld, ... En podria anomenar mitja dotzena més d'ells, col·laboradors del Projecte per al Nou Segle Americà (PNAC), volien que el Mitjà Orient fos desestabilitzat, ....". Podríem posar més documents,  com aquell on el general Clark ens diu que li presentaren un memoràndum, el 2001, on s'hi anunciava la guerra a l'Irak, Síria, Líban, Somàlia, Líbia i Sudan, però millor que qui encara tengui dubtes ho cerqui i ho llegesca de primera mà.


Certament hem d'acollir i ajudar els refugiats, que és la cosa urgent ara mateix, però no hem de perdre de vista qui és a la base d'allò que està passant i amb quina intenció ho ha anat provocant, i hem d'exigir també als dirigents polítics i econòmics que entonin el "mea culpa", que ens diguin per què ho han fet així i que ens diguin si tenen propòsit d'esmenar sa conducta o si fan comptes continuar fent la comèdia (i les malifetes) que fan.

dimarts, 16 de juny de 2015

JUSTAMENT (text proposat per al mes de juny de 2015)

1.- Justament els darrers càlculs fiables que va publicar l'estat es publicaren el 2008 en referència al 2005, i atribuien a les illes Balears un dèficit de balances fiscals plenament colonial, d'un 14 per cent del PIB.
2.- Justament un dels cappares de FEDEA és el Sr. Angel de la Fuente, i des de l'abril del 2014 n'es el Director executiu.
3.- Justament el Sr. de la Fuente és qui va dir a la Sra. Elisenda Paluzie que si havien decidit comptar l'IVA turístic i l'IVA de les exportacions com a recaptat en el conjunt de l'estat no havia estat per reduir els números oficials del dèficit fiscal de Catalunya ans perque el de les Balears no resultàs tan escandalós.
4.- Justament tot i que fan la trampa d'atribuir l'iva turístic al conjunt de l'estat, les inversions que es fan en infraestructures que el turisme necessita es comptabilitzen a cada lloc, en el nostre cas, a les illes Balears.
5.- Justament hem anat passant de ser el núm 1 en PIB per càpita i el núm 1 en qualitat de vida, a ser el núm 7 en PIB per càpita (abans de repartir perque llavors reculam), i a estar per davall la mitjana espanyola en qualitat de vida.
6.- Justament això ha pàssat mentre es tudaven doblers a balquena en infraestructures poc rendibles per a l'economia general d'Espanya però que potenciaven el creixement de Madrid.
7.- Justament el nacionalisme espanyol madrilenyocentrista és un dels principals mals de l'economia espanyola.
8.- Justament aquest nacionalisme espanyol és el que guia les passes del Sr. Angel de la Fuente, director executiu de FEDEA.
9.- Justament aquest nacionalisme espanyol és el que guia les passes de Ciudadanos.

10.- Justament Ciudadanos és qui ha mentit dient que estam finançats per damunt la mitjana espanyola.
11.- Justament el Sr. Ángel de la Fuente és un dels fundadors, o dels primers membres, de Ciudadanos.

dimecres, 29 d’abril de 2015

TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE MAIG

1.- A partir del Decret de nova planta, després de la derrota a mans de les tropes castellano-franceses, l'any 1715, prohibiren les nostres lleis i es varen imposar les lleis de Castella, prohibiren l'ús ple de la nostra llengua i n'imposaren una altra, multiplicaren per cinc els imposts que pagàvem i que deixàrem de controlar: era el començament de l'espoli fiscal que de llavors ençà hem patit. Fins i tot a les èpoque en que la gent nostra havia d'emigrar cap a Amèrica, o cap a França, o cap a Alger, continuàvem patint dèficit fiscal, continuàvem essent tractats com a colònia de Castella, i això continúa. 




2.- Allò que  els qui vivim a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, hem pagat de demés a l'estat espanyol des de 1978 fins ara,  supera de molt allò que els americans invertiren a Europa, en teoria de franc, després de la segona guerra mundial, per a que es pogués refer del desastre, allò que anomenaren "Plan Marshall" i que en doblers actualitzats a valors d'ara i en euros suposaria uns 80.000 milions. Aquí en 37 anys a una mitjana de 3.000 milions anuals (actualitzant valors) hem estat desposseits de 111.000 milions d'euros. Diuen que és per solidaritat de les zones més riques amb les més pobres, però menteixen: Per solidaritat hauríem d'haver aportat una mitjana d'uns 900 milions anuals de demés (en valors actualitzats), o sigui devers 33.000 milions més que lo que rebíem, i no 111.000: o sigui que en els darrers 37 anys hem aportat a l'estat espanyol 33.000 milions per "solidaritat" imposada i no agraïda, i 78.000 milions per robatori descarat, en total 111.000 milions de dèficit fiscal, això sí, hem passat de ser el número 1 en PIB per càpita i en renda familiar disponible, i en qualitat de vida, a ser el número 7 en PIB per càpita abans del repartiment d'impostos en despeses de l'estat, es qui fa 14 després de repartir impostos, i a estar per davall sa mitjana espanyola en renda familiar disponible.





3.- Ja sabeu que aquest mes de maig tenim eleccions i campanya elecctoral, es partits faran sa seva feina, però la gent també hem de fer sa nostra feina al marge des partits, perque pugui haver-hi un canvi de bon de veres, un canvi que no sigui maquillar allò que hem tengut fins ara, ans capgirar-ho per a bé de totes i de tots. Feis-hi feina en es vostre redol, o a redols més amples; si vos arriben fulls en paper que vos agraden feis-ne còpies i repartiu-les, si vos arriba per internet cosa que penseu que es bo fer-ho córrer, feis-ho córrer, tots hi podem fer feina, que no poguem penedir-nos d'haver fet més poca cosa de sa que hauríem pogut fer. Advertiu la gent que no es fii de sa propaganda que estan fent teles i diaris a un partit que n'hi ha que diuen que és sa marca blanca del PP, és molt sospitós que de cop tantes teles i tants de diaris i tantes de ràdios s'hagin posat a fer propaganda d'uns que podrien llavors pactar amb el PP: només s'ha de votar partits que assegurin que no consentiran de cap manera que aquests que han governat aquests quatre anys continuin governant, ni tots sols ni amb companyia.

dimarts, 7 d’abril de 2015

Textos proposats per al mes d'abril: ESTAN ROBANT-NOS DESCARADAMENT

1.-
Constatam que el menysteniment cap a la nostra història, cap a la nostra cultura, cap a la nostra llengua i cap al benestar social del nostre poble, que practiquen  l'estat espanyol i  les institucions que, en teoria haurien de defensar els nostres drets, ja ens han conduit a passar de ser la primera Ctat. Autònoma de l'estat en PIB per càpita a ser la setena, abans dels pressupostos generals de l'estat, entre la dotzena i la catorzena en riquesa per càpita, després del repartiment teòric que suposen els esmentas pressupostos, i més enrera encara quan es produeix el greuge de que bona part d'allò pressupostat per invertir a les illes Balears acaba no realitzant-se,


 Tot això ha provocat que avui tenguem a les nostres illes uns graus de pobresa i de desatenció enormes, i uns serveis públics per davall de la mitjana espanyola i que, malgrat allò que diuen que és just que els més rics paguin més per ajudar els més pobres, actualment els qui pagam més som nosaltres que no som ni els més rics, ni els segons, ni els tercers, etc., ans els qui fan 7 i que amb un dèficit fiscal del 14 per cent del PIB, que representa aproximadament un 42 per cent dels impostos que es recapten a les nostres illes que s'en van i no tornen en cap concepte, ni en transferències ni en serveis que l'estat ens faci directament, tenim menys metges per mil habitants que la majoria, menys doblers per alumne en el sistema escolar que la majoria, menys territoris i parcs públics que la majoria, menys atenció a la dependència que la majoria, etc., i una situació de sobreesxplotació de bona part dels nostres treballadors que si ens fa tenir uns índexs d'atur per davall la mitjana estatal, converteix alguns d'aquests treballadors en autèntics pobres (i una part d'ells en semiesclaus).





2.-
Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general.

És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència  del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental.

dimarts, 10 de març de 2015

TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE MARÇ. CAMPANYA MIL PER CENT

1
La SOLIDARITAT implica que els més rics ajudin els més pobres, no que els mitjancers ajudin rics i pobres i acabin essent més pobres que els pobres. Per què, suportant la despesa sanitària dels turistes europeus, hem de ser els manco dotats en sanitat??? Per què hem de pagar peatges, encoberts o no, mentre es fan una gran quantitat d'autopistes sense peatge arreu de l'Estat, a comunitats, amb més PIB per càpita que la nostra??? Per què essent la 7ena comunitat en PIB per càpita, hem de ser els que més aporten per persona??? Per què essent el que fa 7 abans de les inversions de l'Estat, hem de quedar el qui fa 14 o 15 després de les inversions d’aquest?? Per què aquet sistema infame de repartició de la despesa de l'Estat ens ha de continuar fent recular??? Ja hem anat passant del núm. 1, al 3, al 5, ara som en el 7 i si no s'hi posa remei, acabarem a la coa de tot!!


2

"D'acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, en un marc multilingüe i multicultural la llengua d'integració i de cohesió social ha de ser la llengua pròpia del territori, en el nostre cas la llengua catalana: per això cal caminar cap a la consecució que el català esdevingui la llengua habitual i normal de relació entre la majoria de la ciutadania, especialment en les converses entre residents de diferent primera llengua. Això ha d'afectar no només l'educació ans també la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació i les relacions entre els membres de grups lingüístics diferents." 



3
"La incidència del turisme sobre l'ús de les infraestructures, la generació de residus, el consum d'aigua, l'ús del territori públic, etc., és més que evident, cosa que fa necessària i justa la mesura d'establir una ecotaxa turística i d'establir-la ja. Tanmateix els hotelers es queixen perquè la taxa ecològica i/o turística afecta el turisme d'hotel, generador de molts de llocs de treball, però no afecta el turisme, de cada vegada més important, que lloga habitatges normals per a passar les vacances a les nostres illes, que genera molt més poca activitat i crea molts menys llocs de feina. Per això és que l'impost turístic estaria lligat al transport aeri i/o marítim i allò millor seria que es trobàs la manera de poder cobrar als ports i als aeroports, sense que això suposàs un perjudici per als residents. 

Exigir el traspàs a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de les competències sobre aeroports i sobre ports, seria cosa beneficiosa en molts d'aspectes, especialment per a facilitar la mobilitat entre illes i adequar-la millor a les conveniències de la nostra economia, turística o no turística i per tenir les competències de cobrar-hi l'ecotaxa. En el sentit de la recaptació es podrien imposar unes taxes portuàries i aeroportuàries importants per a tots els passatgers, amb el ben entès que la gent que faci la declaració de la renda a les Illes Balears veurà reduït del tram autonòmic de la declaració l'import de les taxes portuàries i aeroportuàries que hagi pagat (i que els residents que per la seva condició de tenir nacionalitat espanyola ja fan la declaració de renda a les Illes Balears podrien no haver de bestreure les taxes aquestes, simplement amb el certificat de residència; els altres l'haurien de bestreure i només en fer la declaració de la renda podrien recobrar allò bestret) i, a més, els turistes d'hotel podrien tenir dret, segons la quantitat de dies d'estada, a un reemborsament de part de les taxes pagades a l'arribada (així s'afavoriria el turisme d'hotel enfront del de lloguer d'habitatges). Potser també serviria perquè part dels residents estrangers que viuen i generen despesa social aquí però cotitzen als seus països d'origen, passassin a cotitzar aquí, amb l'augment d'ingressos que això suposaria."



4

ELS ABUSOS LABORALS, A MÉS DE SER INDECÈNCIES PRÒPIES D'ESCLAVISTES, SÓN UN ATAC AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS.


diumenge, 15 de febrer de 2015

ELS ABUSOS LABORALS, A MÉS DE SER INDECÈNCIES PRÒPIES D'ESCLAVISTES, SÓN UN ATAC AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS.

ALLÒ QUE DES DE LA PLATAFORMA D'ASSOCIACIONS DE PENSIONISTES I JUBILATS DE MALLORCA, INTEGRADA PER: PADRINES I PADRINS FLAUTA, FEDERACIÓ DE JUBILATS DE CCOO, UNIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES D'UGT, FEDERACIÓ DE PENSIONISTES CAIB I JUBILATS PER MALLORCA,

EXIGIM

ALS PARTITS I CANDIDATURES QUE VULGUIN DEMANAR EL NOSTRE VOT
A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES.

                                                 PREÀMBUL

No pretenem fer un programa electoral complet, per això hi trobareu mancances; volem, això sí, deixar clar uns quants punts que, des del nostre parer, són essencials, i evidents pels qui fan política per ajudar la gent i no per servir-se'n.

D'allò que deim hi ha coses que poden fer-se ja, a partir de les competències que ja tenen els ajuntaments, els consells , el Parlament Balear i el Govern, i/o començar-se des del finançament que reben, i unes altres que encara no. Com que no ens conformam amb allò que encara no es pot fer, exigim que es comenci allò que ja es pot i s'exigeixi que es pugui fer allò que l'estat encara no permet.
I això, a més d'un augment de determinades competències, implica revisar el sistema de finançament de les comunitats autònomes: 

La SOLIDARITAT implica que els més rics ajudin els més pobres, no que els mitjancers ajudin rics i pobres i acabin essent més pobres que els pobres. Per què, suportant la despesa sanitària dels turistes europeus, hem de ser els manco dotats en sanitat??? Per què hem de pagar peatges, encoberts o no, mentre es fan una gran quantitat d'autopistes sense peatge arreu de l'Estat, a comunitats, amb més PIB per càpita que la nostra??? Per què essent la 7ena comunitat en PIB per càpita, hem de ser els que més aporten per persona??? Per què essent el que fa 7 abans de les inversions de l'Estat, hem de quedar el qui fa 14 o 15 després de les inversions d’aquest?? Per què aquet sistema infame de repartició de la despesa de l'Estat ens ha de continuar fent recular??? Ja hem anat passant del núm. 1, al 3, al 5, ara som en el 7 i si no s'hi posa remei, acabarem a la coa de tot!!

Això, que bona part de la gent ignora, haurà de ser objecte de divulgació perquè la gent ho sàpiga, a més de ser objecte de denúncia política allà on correspongui, i d'exigència de solució ràpida: un dèficit del 14 per cent del PIB és un dèficit gairebé colonial, i les trampes de Montoro, atribuint l'IVA turístic al conjunt de l'Estat, si la cosa no fos tan dramàtica, farien rialles.

Passam a exposar les nostres propostes:

Els partits i/o candidatures que vulguin aspirar a tenir el nostre vot s'han de comprometre a 


Sanitat i benestar social

1.- Potenciar al màxim la sanitat pública i deixar d'afavorir els negocis de la sanitat privada. 

2.- Exigir de l'Estat l'eliminació immediata del copagament dels medicaments, en general, i suprimir-lo ja per als jubilats, pensionistes i minusvàlids, i, mentre no arribi la supressió general del copagament, implantar la detecció automàtica informatitzada del límit a haver de pagar, com ja tenen a altres indrets de l'Estat. 

3.- Recobrar els llits hospitalaris perduts, i el personal retallat; recobrar la pràctica de la llei de dependència, amb especialistes en geriatria inclosos. Que els dies no laborables, la gent que ho necessita, continuï tenint l'assistència personal que ha de mester, potenciant els centres de dia i les residències públiques.

4.- Incloure a la Seguretat Social els medicaments que n'han estat exclosos, la rehabilitació també per als malalts crònics, les teràpies naturals i alternatives que estiguin prou contrastades, els elements ortopèdics, etc., i retornar als horaris dels centres de salut anteriors a les retallades.

5.- Utilitzar tots els recursos de la Sanitat Pública i deixar de desviar malalts cap a la privada, i a controlar els abusos que pateixen molts de contractadors d'assegurances privades que són desviats a la sanitat pública, quan la privada ja no hi veu negoci a fer.

6.- Denunciar i resoldre el dèficit històric que tenim en l'atenció sanitària a turistes i residents de la UE, i exigir que es tengui en compte a l'hora del finançament sanitari.

7.- Impulsar definitivament la llei de dependència, amb contractació de personal suficientment qualificat, i suport financer, el que calgui, a les entitats sense ànim de lucre que treballen i donen assistència complementària a la pública, als diversos col·lectius de discapacitats, marginats socials diversos i als centres d'acollida d'infants abandonats, orfes, o dones maltractades, prostitutes que volen deixar el carrer, etc. També cal suprimir per complet els convenis amb entitats que fan negoci privat amb la medicina. 

8.-Exigir la derogació immediata de la llei de règim local, feta per llevar als ajuntaments capacitat d'intervenció en l'assistència als necessitats, en les emergències socials i en la gestió de multitud de feines relacionades , la majoria, amb el benestar social.
  
9.- Fer una llei de pobresa energètica, perquè els pobres puguin combatre el fred en els mesos d'hivern, i que si no es pot aconseguir de moment per a tot l'any, sigui com a mínim, semblant a la que havia fet el Parlament de Catalunya i que el Govern del PP ha aturat denunciant-lo al Trbunal Constitucional, i que exigeixin l'aplicació de l' IVA super reduït tant per a l'energia com per a l'alimentació.

10.- Potenciar l’habitatge de lloguer social i l'intercanvi a plantes baixes per a persones majors o amb dificultats de mobilitat sobrevingudes.

11.- Convertir Son Dureta en un centre socio-sanitari.


Ecologia, salut i treball

1.- Posar totes les messions per: les energies renovables, l'agricultura ecològica, la restauració d'edificis, barris i zones turístiques degradades, a l'excel·lència energètica dels edificis nous, a l'adequació a l'esmentada excel·lència energètica dels edificis ja construïts, etc. S'han de potenciar les activitats de transformació alimentària i les indústries tradicionals. S'ha de potenciar l'economia relacionada amb la innovació tecnològica i la relacionada amb el reciclatge de tota casta, inclòs el compostatge.

2.- Aturar immediatament i totalment la importació de fems per a cremar a Son Reus, sigui quin sigui el contracte amb TIRME, i que denunciïn l'esmentat contracte i la gent que el va signar si fos necessari, i estableixin un pla progressiu de reciclatge i compostatge, amb la doble intenció de millorar la salut pública i generar llocs de feina.

3.- Oposar-se frontalment a les prospeccions petrolieres al nostre entorn mediterrani, exigint a l'Estat que les aturi, i que mobilitzin la ciutadania contra l'Estat si és que aquest es nega a aturar-les.

4.- Suprimir immediatament les fumigacions aèries que ens emmalalteixen a tots i només beneficien multinacionals de la química, i organitzar la lluita contra les plagues amb mitjans més artesanals que necessitin mà d'obra.

5.- Aprovar la llei que proposa la Iniciativa Legislativa Popular del GOB, si encara no ha estat votada, i que la recuperin si ha estat votada en contra per l'actual majoria parlamentària.



Relacions laborals i pensions

1.- Fer una gran campanya pública contra els abusos laborals i començar-la a fer ja durant la campanya electoral.

2.- Exigir la derogació de la tarifa plana en la cotització a la seguretat social.

3.- Suprimir la consolidació de nivell dels funcionaris que hagin ocupat càrrecs públics; fixar límits legals al nombre d'assessors dels càrrecs públics i establir l'exigència d'haver de justificar que no hi ha cap funcionari de prou confiança del polític que pugui fer les funcions d'assessor per a les quals se’ls nomena.

4.- Reclamar la transferència de la competència en inspeccions laborals i, mentre no es rebi, el Govern de les Illes Balears ha d'elaborar una normativa que obligui les empreses a tenir relació diària dels horaris dels treballadors cada dia, de manera que en fer-s'hi les corresponents inspeccions siguin detectables fàcilment els abusos laborals. 

5.- Fer una campanya explicativa dels perjudicis que els abusos laborals suposen per als treballadors explotats, en primer lloc, però també per als fons de pensions suficients i per a les empreses que actuen honradament. No es pot consentir el treball semiesclau que pateixen molts de treballadors i treballadores a les nostres illes.

6.- Actuar contundentment contra els enganys a la seguretat social, els treballs en negre, i les lleis malèvolament promulgades per enfonsar les pensions públiques, des d'allò que es pugui fer ja aquí, i reclamar una acció semblant per part del Govern de l'Estat.


Educació

1.- Tornar el protagonisme a les famílies i els claustres: qui millor que ells poden determinar les necessitats i les conveniències de cada centre escolar??? Cal derogar el TIL i tornar al Decret de mínims, els projectes lingüístics de centre, les escoles europees, etc.

2.- Posar les messions per l'escola pública, inclusiva, que sigui una eina de vertebració de la societat, que ofereixi oportunitats a tothom per tal que els ciutadans millorin les seves capacitats i puguin treballar per a la millora de la nostra societat en el marc cultural i lingüístic propi que generi cohesió social. 

3.- Deixar de subvencionar escoles d'elit i que per a la resta d'escoles privades que vulguin tenir concert s'exigeixin una sèrie de condicions, com la d'oferir un servei social, la no discriminació, la participació de pares i mares i treballadors en la gestió dels centres, etc.

4.- Denunciar la discriminació dels alumnes de les Illes Balears per part del Govern central que dedica molts menys doblers públics per infant escolaritzat a les nostres illes que no els que dedica per infant escolaritzat de mitjana a l'Estat espanyol i exigir-ne la solució..

5.- Fer reposició de tots els professors acomiadats i consolidar places (oferta d'ocupació pública), potenciar la inversió necessària per tal de reduir les ràtios de les aules i millorar les infraestructures.

6.- Augmentar l'oferta de guarderies amb horaris adaptats a les necessitats socials i reduir les taxes universitàries.

7.- Declarar-se insubmisos a la Llei Wert.


Llengua

1.- Retornar el requeriment de català a la Llei de la funció pública; restablir el Decret de mínims i derogar la Llei de símbols.

2.- Retornar el català a IB3 ràdio i televisió.

3.- Oferir programes d'intermediació cultural i d'immersió lingüística per als nou-vinguts i els residents d'altres països.

4.- Declarar que estan d'acord amb la declaració de principis següent sobre la política lingüística que convé anar construint:

"D'acord amb la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, en un marc multilingüe i multicultural la llengua d'integració i de cohesió social ha de ser la llengua pròpia del territori, en el nostre cas la llengua catalana: per això cal caminar cap a la consecució que el català esdevingui la llengua habitual i normal de relació entre la majoria de la ciutadania, especialment en les converses entre residents de diferent primera llengua. Això ha d'afectar no només l'educació ans també la sanitat, la justícia, els mitjans de comunicació i les relacions entre els membres de grups lingüístics diferents." 

Es
Transport

1.- Adaptar tots els mitjans de transport públic per facilitar l'accés de la gent amb problemes de minusvalidesa, amb mobilitat ortopèdica, o amb problemes derivats de l'edat o de l'estat general de salut.

2.- Millorar les freqüències en les línies que enllacen els pobles petits i mitjans amb les poblacions més grans.

3.- Establir targetes unificades de transport per illes, que donin accés a tots els mitjans públics de desplaçament.

4.- A Palma, posar una llançadora d’autobusos des de la plaça d'Espanya fins a l'hospital de Son Espases que minvi l'efecte nefast de la concessió que dels aparcaments va fer la trama corrupta que promogué el que ara és l’hospìtal de referència.


Ecotaxa i turisme

1.- Demanar el traspàs a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de les competències sobre aeroports i sobre ports. 

2.- Exigir el permís i la col·laboració de l'Estat per a cobrar als ports i als aeroports les ecotaxes corresponents, perquè no ho hagin de fer els hotelers.

3.- D'entrada ja, i sense dilacions, restaurar el cobrament de l'ecotaxa als hotels, mentre no s'aconsegueixi cap dels punts anteriors.

4.- Reclamar als hotelers, i a tota la societat civil de les Illes Balears, el seu suport per aconseguir els punts 1 i 2.

5.- Elaborar un argumentari a favor de les propostes anteriors, i un sistema de fer-ho. En donam el possible exemple següent:

"La incidència del turisme sobre l'ús de les infraestructures, la generació de residus, el consum d'aigua, l'ús del territori públic, etc., és més que evident, cosa que fa necessària i justa la mesura d'establir una ecotaxa turística i d'establir-la ja. Tanmateix els hotelers es queixen perquè la taxa ecològica i/o turística afecta el turisme d'hotel, generador de molts de llocs de treball, però no afecta el turisme, de cada vegada més important, que lloga habitatges normals per a passar les vacances a les nostres illes, que genera molt més poca activitat i crea molts menys llocs de feina. Per això és que l'impost turístic estaria lligat al transport aeri i/o marítim i allò millor seria que es trobàs la manera de poder cobrar als ports i als aeroports, sense que això suposàs un perjudici per als residents. 

Exigir el traspàs a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de les competències sobre aeroports i sobre ports, seria cosa beneficiosa en molts d'aspectes, especialment per a facilitar la mobilitat entre illes i adequar-la millor a les conveniències de la nostra economia, turística o no turística i per tenir les competències de cobrar-hi l'ecotaxa. En el sentit de la recaptació es podrien imposar unes taxes portuàries i aeroportuàries importants per a tots els passatgers, amb el ben entès que la gent que faci la declaració de la renda a les Illes Balears veurà reduït del tram autonòmic de la declaració l'import de les taxes portuàries i aeroportuàries que hagi pagat (i que els residents que per la seva condició de tenir nacionalitat espanyola ja fan la declaració de renda a les Illes Balears podrien no haver de bestreure les taxes aquestes, simplement amb el certificat de residència; els altres l'haurien de bestreure i només en fer la declaració de la renda podrien recobrar allò bestret) i, a més, els turistes d'hotel podrien tenir dret, segons la quantitat de dies d'estada, a un reemborsament de part de les taxes pagades a l'arribada (així s'afavoriria el turisme d'hotel enfront del de lloguer d'habitatges). Potser també serviria perquè part dels residents estrangers que viuen i generen despesa social aquí però cotitzen als seus països d'origen, passassin a cotitzar aquí, amb l'augment d'ingressos que això suposaria."

ELS ABUSOS LABORALS, A MÉS DE SER INDECÈNCIES PRÒPIES D'ESCLAVISTES, SÓN UN ATAC AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS.






dissabte, 7 de febrer de 2015

ELS QUATRE TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE FEBRER 2015

Real Academia Española de la lengua juntament amb Academia Española de la Historia (era l'any 1980).

“Los abajo firmantes, miembros de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:

Que el «valenciano» es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las Islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda del Alguer.

Por ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que por su entera labor merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro.

Se hace fácil suponer que tras estas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.

Es culturalmente aberrante todo intento (como el que contemplamos) de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomàtica y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar relevante”.

A continuació seguien les signatures dels presidents d’aleshores de la RAE i de la RAH, els excel·lentíssims senyors Dámaso Alonso i Jesús Pabón, respectivament. I, tot seguit, les de la resta de membres d’ambdues institucions: Emilio Alarcos Llorach, Vicente Aleixandre, Alonso Zamora, Fernando Lázaro Carreter, Pedro Sainz Rodríguez, Tomás Navarro Tomàs, Ramón Carande, Agustín Millares, Salvador de Madariaga, Pedro Laín Entralgo, José Maria Pemán, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Luis Rosales, Miquel Batllori i Camilo José Cela.




Tres frases de mostra antiga

1289: Dedicatòria que fa Ramon Llull a un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus...

1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".







Patrícia Gabancho dixit contra en Martin Blanco per radio

 “Però si se suposa que fan acció econòmica! Qui vols que la faci? El senyor que decideix que l’AVE és més important que el corredor mediterrani? L’Estat espanyol no ens defensa en els nostres interessos, ni econòmics, ni d’exportació, ni de coneixement!”







Per fer rebost antiespoli


El pes que tenen les subvencions estatals en les empreses madrilenyes, però, és significativament superior a la resta: un 72,66% dels diners han sortit de l'administració general de l'estat el 2013. A diferència de les empreses canàries, per exemple, en què el 94,34% dels fons que reben provenen del govern autonòmic. (Vilaweb citant l'empresa Axesor i el seu anuari on surten les ubvencions a empreses de l'any 2013)

dilluns, 5 de gener de 2015

CAMPANYA MIL PER CENT. TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE GENER DEL 2015

UN TEXT DE LENIN

"Per tant, l’internacionalisme per part de la nació opressora, o denominada “gran” (encara que només sigui gran per la seva violència […]), ha de consistir, no tan sols en el respecte de la igualtat formal de les nacions, sinó també en una desigualtat que compensi, per part de la nació opressora, de la gran nació, la desigualtat que es manifesta pràcticament en la vida. Qui no hagi entès això no ha entès tampoc l’actitud verdaderament proletària en relació amb el problema nacional: s’ha quedat, en el fons, en el punt de vista petitburgès […]."

Són paraules del Testament polític de Lenin. Concretament d’“El problema de les nacionalitats o de l’autonomia

(Publicat per Carles Camps Mundó a Núvol)



CIUTADANS DEL MÓN

El ciutadans del món, els vertaders internacionalistes, som els qui defensaríem el castellà en front de la imposició de l'anglès a Puerto Rico, i defensaríem el guaraní en front de la imposició del castellà al Paraguai, i defensaríem el cors en front de la imposició del francès a Còrsega; som els qui defensaríem totes les llengües minoritàries i les minoritzades arreu del món, allà on ens tocàs viure. És evident que als Països Catalans els ciutadans del món som els qui hi defensam la llengua catalana en front de la imposició del castellà, o del francès, o de l'italià.
Els qui defensen les llengües imperials són imperialistes, i els qui no s'esforcen en retornar la primacia a la llengua pròpia dels indígenes d'un país on aquesta llengua és minoritzada per la imposició d'una altra llengua són colonialistes i/o colaboracionistes del colonialisme.

(De Mallorquins, alçau es cap)




SUBVENCIONS ESTATALS A LES EMPRESES MADRILENYES

"El pes que tenen les subvencions estatals en les empreses madrilenyes, però, és significativament superior a la resta: un 72,66% dels diners han sortit de l'administració general de l'estat el 2013. A diferència de les empreses canàries, per exemple, en què el 94,34% dels fons que reben provenen del govern autonòmic".

 (Vilaweb citant l'empresa Axesor i el seu anuari on surten les subvencions a empreses de l'any 2013).





PS Ja sabeu que es tracta d'elegir-ne un (o m-es) per fer-ne cent còpies en paper i repartir en els ambients on vivim, treballam o xalam. Evidentment també es poden fer córrer per internet.