dimarts, 22 de desembre de 2015

TEATRE DE PRIMERA Article de jaume Vicens

De vegades quan hom surt de casa, es desplaça de cap aquí a cap allà, ho fa amb el propòsit de convertir en benefici el temps que hi dedica. Talment em va passar quan diumenge, dia sis de desembre, vaig partir cap a Palma sota el pes de la ganduleria acumulada damunt les espatlles, tot sigui dit, per veure una obra de teatre; més ben dit, una composició musical interpretada damunt un escenari de teatre i titulada La Ciutat i la Lluna. Aquest pic vaig guanyar la grossa perquè el show que em varen oferir, tan generosament, és d’aquells que fa que l’espectador se senti lloat i agraït alhora. Tal com ho deia Donald Kuspit, l’art com a pròtesi compensatòria per a una realitat problemàtica.
El musical La Ciutat i la Lluna és una creació de l’equip de l’escola de música Mètode Ireneu Segarra per a Ireneu Espectacles, sota guio i direcció d’Antònia Coll i Joana Furió. L’argument de l’obra dóna tractament als conflictes –just insinuats- que s’arrosseguen en multitud de districtes de les grans ciutats cosmopolites –en aquest cas decorada, la ciutat, amb molt de profit per mor d’una senzillesa de recursos ben efectiva. Les dificultats característiques de la modernitat; la convivència que genera contradiccions entre la soledat, la massificació de gent, les presses dels poca-soltes i la incomunicació humana. Amb això compareixen unes pedres despreses de la lluna; la troballa dels rocs, de confecció extraordinària i enigmàtica –aquí l’espectador no pot evitar una certa impressió de caràcter ontològic- fa que els personatges de l’obra trobin un pretext per a la cerca de complicitat; per això hem dit que l’art dels actors, i el de les guionistes i directores de la representació, ha sabut transmetre quelcom que va més enllà del que sembla a primera vista.

La primera impressió és la bona, la que no ha de menester gaire raonament, cosa que no vol dir que l’obra no tengui sentit més enllà de l’estètic; emperò és la qualitat en la forma d’expressar allò que també facilita la comprensió del text. Precisament és el propòsit reeixit de comunicar que té l’obra, gràcies a la bona interpretació i el muntatge, l’aspecte que permet comprometre el sentiment de l’espectador. Una combinació perfecta entre la forma i el tema.

L’espectador resta absort davant una escenificació que és popular, res de glamour, davant d’una faula moral sobre aspectes de la contemporaneïtat. No debades la significació d’una obra ha de pagar el peatge de l’actualitat, si ha d’adquirir crèdit entre un públic que no vol que li aixequin la camisa. No estam parlat d’un art provincià perquè La Ciutat i la Lluna incorpora més del que a simple cop d’ull pot semblar: hi ha elegància sòbria, sostinguda durant tota la representació, a la qual no compromet gens el dinamisme dels actors cantors i de les actrius cantores. Ni un minut de repòs, frenesí que no embafa en cap moment. Desgast dels intèrprets a causa del muntatge de l’obra, desgast físic i de concentració perquè la funció interactiva, entre les persones que actuen en directe i els músics virtuals que interpreten en diferit a través d’un audiovisual –una part del muntatge de l’obra també plena d’encert i, per això mateix, sorprenent- requereix aquesta despesa física important. És per aquest motiu que la coordinació de totes dues facetes ha de ser mil·limètrica perquè els músics en diferit no sols interpreten peces que han de ballar els actors en directe, sinó que tot sovint els interpel·len amb escoltes comprometedors.
L’art que desprèn l’habilitat de l’escenificació no és l’única oferta de la companyia perquè l’obra incorpora interès humà específic; en cap moment no defuig el tema social com a problemàtica. La il·lusió, com a alternativa a les privacions urbanes, que provoca les pedres desferrades de la lluna, no sabem si de manera fortuïta o per traça d’encanteri –elements enigmàtics que sempre ha d’incorporar el bon teatre- en cap moment no provoca la impressió de ximpleria banal, gràcies a la força que desprèn la capacitat d’idealitzar que tenen els artistes.
Pel que fa al repertori de figurants, tothom a gran nivell però de bon de veres perquè tot està molt ben executat; la música és de Poire Vallvé amb la lletra de Rafel Simó. L’adaptació d’Antònia Coll i Joana Maria Furió ha convertit amb traça eficaç l’argument original en un musical modern on els intèrprets (quartet de corda format per Xavier Pericàs, Margalida Gual, Lluís Oliver i Edu Ninot) interactuen des d’una pantalla –presència audiovisual en diferit- amb les veus en directe dels personatges; Maia Planas, Joan Vila, Fred Sizaret i Pep Planas, actor aquest darrer que ha fet cursos de formació teatral i ha guanyat diversos certàmens com a actor amateur.

divendres, 18 de desembre de 2015

Enllaç amb el darrer programa d'Es Jai de sa Barraqueta

Rondaia: En Joanet Carnisser (minut 1:18)
Música: (de Nadal) Emili Vendrell (minut 28:23), Dina Washington(m 36:16, Maria del Mar Bonet (m 49:36)
Tema principal: Jesús de Natzaret i els poderosos (minut 30:56)

Es Jai de sa Barraqueta 17/12/15

Si accediu al programa per mitjà del Facebook  Es Jai de sa Barraqueta  vos estalviareu un video anunci de IVOOX.

ES JAI DE SA BARRAQUETA

Si visitau el facebook     Es Jai de sa Barraqueta    hi trobareu la majoria de programes de ràdio que hi hem anat fent. Cada dijous, de sis a 7 del decapvespre, Jubilats per Mallorca feim un programa de ràdio per Ona Mediterrània, 98.0 de la FM, que titulam  Es Jai de sa Barraqueta  com sa primera de ses rondaies que va publicar Mossèn Alcover, l'any 1880 en el setmanari L'Ignorància.

A molts d'aquests programes s'hi inclou una rondaia, generalment contada pel nostre soci en Rafel Cortès, però també hi ha molts de programes sense rondaia. El format és heterogeni; com a mostra vos posam el contingut aproximat dels tres darrers programes penjats a dia d'avui:

El programa de dia 10 de desembre 
Rondaia: Es dos bessons (a partir del minut 8:07)
Música: "Tu vas lluitar" i tres de la Trinca
Tema gros: Contra les mentides (a partir del minut 31:50)

El programa de dia 3 de desembre
Música: "Qualsevol nit pot sortir el sol" i vuit cançons més.
Argument: Les estafes que patim, a nivell local i a nivell global.

Tema: "I amb l'esperança encara, com a darrer reducte de la voluntat contra la lògica"

El programa de dia 26 de novembre
Rondaia: Es tres germans
Música: Jordi Savall (Orient - Occident II)
Tema: Tricentenari del Decret de nova planta i altres.

També avisar-vos que dia 24 de desembre, dissabte de Nadal, tot i que la programació normal no es reprendrà fins a dia 7 de gener, podreu escoltar en directe, per Ona Mediterrània, en Rafel Cortès contant sa rondaia de L'amor de les tres taronges, que és una de les que no estan editades en CD de les que va enregistrar en Francesc de Borja Moll.
FESTA DE NADAL DE JUBILATS PER MALLORCA   (AVUI)
Divendres, dia 18, a Palma, a Can Alcover, carrer de Sant Alonso 24 (darrera Montision)
- A les 7 i mitja projecció d'un DVD de 7 minuts de durada, conversa sobre les conclusions de les jornades: Eines per al debat lingüístic (els qui no hi assistiren podran accedir als material, les eines, que s'hi repartiren)
- A les 8 del vespre comença la festa amb l'actuació del grup BILLHARMONIA, trio a capella format per Antònia Borràs, Montse Isern i Antònia Llabrés, amb la col.laboració de Jacob Pérez (baix).
- A les 8 i mitja o a un quart per les 9, sopar. Les begudes les posa l'associació i el menjar els voluntaris que vulguin lluir les seves habilitats culinàries (qui no tengui habilitats culinàries per a exhibir no és mester que dugui res).
- A les 9 i quart (o 9 i mitja) En Rafel Cortès ens farà prendre part en la recitació de diversos poemes de Salvador Espriu i de Guillem d'Efak i llavors cantarem tots plegats ajudats pels amics de BILLHARMONIA que ens hi acompanyaran.
Vos hi esperam a totes i a tots. No cal esser soci per participar a la nostra festa

Salut i molts d'anys

dissabte, 12 de desembre de 2015

Si el voleu fer servir de text a repartir el mes de desembre .- CONTRA C'S

  CONTRA C'S-CIUDADANOS

Els múltiples casos de corrupció de membres del PP arreu de l'estat, va fer que el gran capital financer que ha fabricat la crisi que ha empobrit la majoria de la gent, però que a ells els ha fet més rics que no ho eren abans, temés, amb motiu, una catàstrofe d'aquest partit. El fet que les mobilitzacions populars del 15 M, els fugissin de les mans, i que prengués més força de la que ells volien “Podemos”, els va dur a témer que tampoc el PSOE, que també estava tocat d'ala,  no fos una alternativa vàlida i suficient.

Hi hagué presidents de bancs grossos que ho verbalitzaren dient que haurien de crear un “Podemos” de dretes. Llavors varen veure que, tot i que a escala petita, ja el tenien i que bastaria potenciar-lo: era el partit C's – “Ciudadanos”, que ja funcionava a Catalunya.

Hem vist com això s'ha desfermat amb una campanya de propaganda a tots els mitjans de comunicació grossos de tot l'Estat, que arriben fins i tot a embafar amb la propaganda que els fan, a C's, però que té un perill d'engany molt fort pel fet que ells, els de C's, bravegen de ser de centre, quan són més de dretes que no el PP, estan a favor del TTIP, dels regals que s'han fet a la banca, i que Espanya doni suport a la Guerra de Síria, com ja va fer amb la de l'Iraq, a més de voler mantenir la situació de colònia que patim per part de l'Estat, tant en el terreny econòmic com en el terreny cultural.


NO VOS DEIXEU ENGANAR PER LA PROPAGANDA QUE TOTS ELS GRANS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESPANYOLS CONTROLATS  PEL CAPITAL FINANCER I PER LA BANCA LI FAN A C'S, LA GRAN MENTIDA DEL PODER QUE MALTRACTA LA GENT I EL POBLE.