dimarts, 26 de novembre del 2013

EL NACIONALISME ESPANYOL, UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM


                              EL NACIONALISME ESPANYOL, 

                 UNA DE LES CAUSES DE LA CRISI QUE PATIM


Aquesta crisi-estafa que patim actualment a nivell mundial forma part de les crisis que el sistema capitalista va produint per provocar una major concentració del poder econòmic en poques mans. És, entre aquestes crisis, una de les més fortes i no fan comptes donar-la per acabada fins que no hagin reduït les condicions sociolaborals dels treballadors occidentals a les condicions que teníem fa més de cent anys, ni fins que no s'hagin acabat de fer seus els serveis públics en general.

És evident que han programat aquesta crisi a l’àmbit internacional i que l'han anat preparant a base de propugnar les mentides del neoliberalisme, que ha capgirat els controls que la socialdemocràcia i la por a la competència  del bloc socialista havien aconseguit introduir en el capitalisme occidental.

Les fal·làcies que els serveis públics funcionaven millor privatitzats (ja anam comprovant que no era vera), que havíem de fer plans privats de pensions per si arribaven a fallar les jubilacions públiques (molts de plans privats ja haurien fet fallida si els governs no haguessin salvat els bancs donant-los doblers públics), que s'havien de llevar els controls als bancs i deixar que les caixes funcionassin com si fossin bancs (ja en patim els resultats), que s'havien de reduir els controls urbanístics (ja hem tengut bombolla immobiliària), que s'havia de fer pagar més pocs imposts a la gent més rica, perquè així invertiria més i crearia llocs de feina (de moment ells són més rics d'ençà de la crisi i la resta o hem fet fallida, o tenim més precarietat laboral, o som a l'atur) etc., arribaren a intoxicar el pensament de molta gent i de molts de polítics teòricament d'esquerres, i són, aquestes fal·làcies, a l'arrel de la crisi actual.

En el cas de l'estat espanyol (i en altres) la cosa s'ha agreujat per l'abundància dels casos de corrupció, de frau fiscal, d'inversions fetes arreu, més amb la intenció de cobrar-ne les comissions corresponents que no que servissin a l'interès públic, etc. Però aquí, possiblement, més important que no això han estat les despeses que s'han fet no en funció que fossin útils a l'economia del conjunt de l'estat ans en funció que fossin considerades convenients per al foment del nacionalisme espanyolista.

Aquestes despeses les hauríem d'agrupar en dos àmbits diferents:

A. Per una banda, no s'han reduït els funcionaris de l'administració central en proporció a les competències que s'anaven transferint a les comunitats autònomes.

B. Per l'altra, moltes de les inversions en infraestructures no s'han fet en funció de que convenguessin al conjunt de l'economia espanyola, ans en funció de que convenien al manteniment del centralisme.

Pel que fa al primer àmbit, l'han intentat capgirar dient que hi havia moltes despeses, perquè hi havia molts més funcionaris per culpa de les autonomies, cosa que si en alguns casos podria ser relativament certa (el "café para todos" té aquest inconvenient), en conjunt s'ha produït perquè reduir funcionaris a Madrid suposava reduir el flux de capitals de l'estat cap a Madrid i, per tant, reduir la "força"  econòmica de Madrid dins el conjunt de l'estat.

Pel que fa al segon àmbit, per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. 

Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires)  hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy),  hauria generat riquesa a  Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna.  Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc.


És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada