Proposta de la campanya mil per cent per al mes d'octubre

ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA (text resumit)

Qui ha desestabilitzat Síria, Líbia, l'Iraq, etc.,  posant així la llevadura de l'onada migratòria de refugiats cap a Europa?

En Bush, en Blair i n'Aznar eren els de la foto de "Las Azores", els de la guerra contra l'Iraq per unes armes de destrucció massiva, que ells sí que tenien (alguns), però que feien la comèdia de voler fer creure que qui les tenia era l'Iraq. Allò que l'Iraq tenia era petroli i un bon nivell de pau social a la major part del seu territori (perseguien el poble kurd, sí, però no era això allò que movia els USA, el RU, etc-: El govern de Turquia també massacrava els kurds i els americans els enviaven armes perque poguessin continuar la massacre).

Fugien de l'Iraq els cristians en temps d'en Sadam?  NO

Fugien de l'Iraq els xiites en temps d'en Sadam? NO

Tenia poder el fonementalisme islamista a l'Iraq en temps d'en Sadam? NO

Era en Sadam un dictador?

El règim de la xina és oficialment una dictadura, el règim de l'Iraq oficialment no ho era, però a la pràctica probablement sí que ho era, com ho són, a la pràctica, el règim de Ruanda, presidida per Kagame, i altres règims i personatges a qui els USA, el R.U., etc., protegeixen.

A Síria passava cosa semblant: la governava el Sr. Assad i les minories religioses hi convivien tranquilament (ai!!! que la minoria nacional kurda també hi rebia de valent, però ja hem vist que defensar els kurds no és allò que mou a l'acció ni els USA, ni el R. U., ni la Reública Francesa, ni el Regne d'Espanya, etc.). Però els occidentals armaren les guerrilles anti-Assad (excepte la guerrilla kurda, curiosament) i, ves per on, un dels qui reberen més armes dels USA foren els de l'Estat Islàmic.

A Líbia s'hi vivia bé, per molt megalóman que fos en Gadafi, i Líbia rebia  immigrants d'arreu, i refugiats, també del Pakistan i de l'Iraq, i les minories religioses hi convivien tranquilament i el fonamentalisme islamista hi estava controlat.

Certament hem d'acollir i ajudar els refugiats, que és la cosa urgent ara mateix, però no hem de perdre de vista qui és a la base d'allò que està passant i amb quina intenció ho ha anat provocant, i hem d'exigir també als dirigents polítics i econòmics que entonin el "mea culpa", que ens diguin per què ho han fet així i que ens diguin si tenen propòsit d'esmenar sa conducta o si fan comptes continuar fent la comèdia (i les malifetes) que fan.