ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA

ONADA DE REFUGIATS CAP A EUROPA

Qui ha desestabilitzat Síria, Líbia, l'Iraq, etc.,  posant així la llevadura de l'onada migratòria de refugiats cap a Europa?

En Bush, en Blair i n'Aznar eren els de la foto de "Las Azores", els de la guerra contra l'Iraq per unes armes de destrucció massiva, que ells sí que tenien (alguns), però que feien la comèdia de voler fer creure que qui les tenia era l'Iraq. Allò que l'Iraq tenia era petroli i un bon nivell de pau social a la major part del seu territori (perseguien el poble kurd, sí, però no era això allò que movia els USA, el RU, etc-: El govern de Turquia també massacrava els kurds i els americans els enviaven armes perque poguessin continuar la massacre).

Fugien de l'Iraq els cristians en temps d'en Sadam?  NO

Fugien de l'Iraq els xiites en temps d'en Sadam? NO

Tenia poder el fonementalisme islamista a l'Iraq en temps d'en Sadam? NO

Era en Sadam un dictador?

El règim de la xina és oficialment una dictadura, el règim de l'Iraq oficialment no ho era, però a la pràctica probablement sí que ho era, com ho són, a la pràctica, el règim de Ruanda, presidida per Kagame, i altres règims i personatges a qui els USA, el R.U., etc., protegeixen.

Sabien que si llevaven en Sadam l'Iraq quedaria desequilibrat? SÍ

(Bé, en Bush i en Blair segur que sí; el Sr. Aznar sembla que de l'única cosa que estava convençut era de que les grans empreses espanyoles farien grans negocis a l'Iraq si ell aplaudia que els americans bombardejassin a voler els carrers de l'Iraq, on hi vivien, per cert, nines i nins, com el de la foto de la platja de Bodrum, a Turquia.)

I deim que sí que ho sabien perque quan hi hagué la primera guerra de l'Iraq, quan era president dels USA en Bush pare, tot i haver derrotat en Sadam el deixaren continuar governant perque no els interessava, en aquell moment, que hi hagués la desestabilització que provoca ara la fugida de xiites, cristians i altres.

A Síria passava cosa semblant: la governava el Sr. Assad i les minories religioses hi convivien tranquilament (ai!!! que la minoria nacional kurda també hi rebia de valent, però ja hem vist que defensar els kurds no és allò que mou a l'acció ni els USA, ni el R. U., ni la Reública Francesa, ni el Regne d'Espanya, etc.). Però els occidentals armaren les guerrilles anti-Assad (excepte la guerrilla kurda, curiosament) i, ves per on, un dels qui reberen més armes dels USA foren els de l'Estat Islàmic, que són els qui tenen aterrits els cristians, els xiites, i altres minories que han de fugir a la mala si no volen que els facin la pell. Els únics que sembla que tenien èxit en la lluita contra els de l'Estat Islàmic eren els de les guerrilles kurdes: els USA ara han rearmat Turquia "per combatre l'Estat Islàmic" i Turquia utilitza ses armes per massacrar el poble kurd. Què és que volen els USA???

A Líbia s'hi vivia bé, per molt megalóman que fos en Gadafi, i Líbia rebia  immigrants d'arreu, i refugiats, també del Pakistan i de l'Iraq, i les minories religioses hi convivien tranquilament, el fonamentalisme islamista hi estava controlat, i el govern d'en Gadafi ajudava de veres molts de països africans. I un bon dia, els "salvadors de la humanitat" (USA, R.U., Rep. Francesa, etc.) decidiren bombardejar Líbia en suport d'unes guerrilles que qui sap qui les ha creat, i el resultat de tan "humanitrària" intervenció és que la gent que vivia alla, autòctons, refugiats i immigrants, fugen de mala manera del desastre que s'hi ha armat.

En el llibre d'en Joan Carrero, "La hora de los grandes filàntropos", hi podreu trobar referènciats una multitud de documents que demostren que allò que està passant amb la onada migratòria cap a Europa, amb les màfies, amb els morts a la mar, etc., és, ni més ni pus que allò que els dirigents polítics mundials dels USA, R.U., França, etc., dirigits i en connivència amb el gran capital financer internacional, volien aconeguir que passàs, és allò que preparen des de fa estona, operació a gran escala de la qual forma part, també, la crisi econòmica que estam patint, i que també han preparat i executat intencionadament i a consciència (mala consciència, per descomptat).

Com a tast, abans de llegir el llibre d'en Carrero, un dels documents és d'una conferència del general de l'exèrcit dels USA, el general de quatre estrelles Wesley Clark, a una conferència que feu el 3 d'octubre de 2007 en el Commonwealthclub of California, a San Francisco, entre altres coses hi digué, fent referència a uns fets succeits el 2001: "Un grup de persones ha pres el control del país amb un cop d'estat polític: en Wolowitz, en Cheney, en Rumsfeld, ... En podria anomenar mitja dotzena més d'ells, col·laboradors del Projecte per al Nou Segle Americà (PNAC), volien que el Mitjà Orient fos desestabilitzat, ....". Podríem posar més documents,  com aquell on el general Clark ens diu que li presentaren un memoràndum, el 2001, on s'hi anunciava la guerra a l'Irak, Síria, Líban, Somàlia, Líbia i Sudan, però millor que qui encara tengui dubtes ho cerqui i ho llegesca de primera mà.

Certament hem d'acollir i ajudar els refugiats, que és la cosa urgent ara mateix, però no hem de perdre de vista qui és a la base d'allò que està passant i amb quina intenció ho ha anat provocant, i hem d'exigir també als dirigents polítics i econòmics que entonin el "mea culpa", que ens diguin per què ho han fet així i que ens diguin si tenen propòsit d'esmenar sa conducta o si fan comptes continuar fent la comèdia (i les malifetes) que fan.