dimarts, 11 de febrer del 2014

CAMPANYA MIL PER CENT

TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE FEBRER 2014


(perque pogueu elegir aquell que més vos agradi i fer-ne cent (o més) còpies per repartir a àmbits no públics (feina, escola, club, veins, etc.) (aquells que no s'especifica de qui són és perque són de Jubilats per Mallorca)


1
El nacionalisme espanyol, una ruïna per a tots.

Per potenciar una capitalitat de Madrid que entenien que era una base fonamental del seu nacionalisme espanyolista, han prioritzat una xarxa radial de comunicacions, de trens d'alta velocitat, carreteres, etc., i un concepte centralista del funcionament dels aeroports, cosa que ha suposat unes inversions extraordinàriament elevades i poc rendibles que, a més de la tudadissa de doblers que ha comportat, ha impedit o dificultat que es fessin les inversions que sí que convenien al conjunt de l'economia de l'estat. 

Un exemple del que acabam de dir és que s'hagin fet línies d'AVE, Madrid-Sevilla, Madrid- València, Madrid- Alacant, Madrid- Barcelona, Madrid- Galícia, etc., totes elles deficitàries, i no s'hagin fet ni el corredor mediterrani ni el corredor atlàntic, que molta gent reclamava com a rendibles i que la Comunitat europea acaba d'ordenar a l'estat espanyol que es construesquen. El corredor mediterrani (Perpinyà-Barcelona-València-Murcia- Algecires)  hauria generat riquesa a Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya, i de rebot també a les Balears; el corredor atlàntic ( Ferrol-A Coruña -Santiago- Pontevedra- Vigo- Tuy),  hauria generat riquesa a  Galícia i al nord de Portugal; les dues infraestructures sí que haurien estat rendibles, però com que no reforçaven el centralisme de Madrid, els governs espanyols s'han estimat més fer-ne unes altres que són una ruïna.  Un altre exemple el podem trobar si comparam allò que s'ha gastat a l'aeroport de Madrid i al de Palma i ho comparam amb la rendibilitat i amb el trànsit d'avions dels dos aeroports, etc.

És per això que afirmam que, tot i que aquesta crisi és a escala mundial i té la gènesi fonamental en l'intent del gran capital financer de concentrar el poder econòmic, polític, energètic i cultural en molt poques mans i impedir una autèntica democràcia, l'estam patint amb més intensitat del que la patiríem si no fos per l'actuació dels diversos governs del PP i del PSOE que han posat el seu nacionalisme espanyolista per davant dels interessos econòmics del conjunt de la població de l'estat.




2
EXIGIM ALS POLÍTICS I ALS PARTITS QUE VULGUIN PODER  DEMANAR EL VOT DE LA GENT  HONRADA

Que deixin de ser políticament correctes perquè aquest concepte és una impostura, tergiversa i té connotacions conservadores, i que denunciïn i anomenin les coses pel seu nom: 

          - Que són criminals, els qui dissenyaren i decidiren la crisi-estafa que patim.

          - Que són lladres i delinqüents, els qui veren la jugada i s'hi apuntaren, els qui enganaren la gent amb les preferents, els qui enganaren amb la valoració fraudulenta de les accions de Bankia i d'altres bancs, els polítics que rescataren els bancs sense fer-los públics, els qui han perdonat milers de milions de deute de bancs que reparteixen beneficis i ho han fet amb doblers que eren de tots i que fan comptes rescabalar reduint les pensions públiques de jubilació, els qui reduïren els controls als bancs perquè poguessin fer les estafes que han fet, els qui permeteren que les caixes actuassin com bancs per posar les bases que permetessin robar un dels béns del poble, etc.

             - Que són inútils i incompetents, els banquers i els polítics que diguin que no ho veien venir, que no sabien allò que passava (érem molts els qui avisàvem abans que succeís).

             - Que són etnocides, els qui volen reduir la riquesa lingüística i cultural del planeta i per això volen esborrar les senyes d'identitat del nostre poble.

             - Que són mentiders, els polítics que menteixen i els mass media que menteixen i intoxiquen.

             - Etc. etc. etc.




3
La Plataforma d’Associacions de Pensionistes i Jubilats de Mallorca 
afirma que una altra política econòmica és possible


Que és possible que en lloc d’expropiar els drets laborals, el poder adquisitiu i les pagues extres dels innocents, s’expropiïn les pagues i els béns mobles i immobles dels culpables de la crisi-estafa que patim.

Que si en lloc d’afavorir amb amnisties fiscals la regularització dels doblers que els lladres han robat es posassin els inspectors d’Hisenda a investigar especialment el frau fiscal dels lladres grossos, entraria una doblerada que faria innecessària qualsevol retallada en sanitat o en educació.

Que si en lloc de posar barat això d’engegar la gent de la feina ho haguessin deixat tal com estava hi hauria més gent fent feina i més poca gent fent d’esclaus.

En qualsevol cas no consentirem que ens expropiïn ni la capacitat adquisitiva ni les pagues extres, que hem guanyat fent feina i que, per tant, són tan nostres com seves puguin ser les finques i els iots i les joies i els doblers dels milionaris.

No consentirem tampoc que ens menteixin aquells qui han invertit les reserves de les pensions públiques en bons de l’estat, sense diversificar la despesa, ni aquells que conversant d’augment d’esperança de vida per retocar les pensions, no diuen que l’augment de l’esperança de vida és més perquè no hi ha tanta mortalitat infantil i juvenil i d’accidents laborals a mitjana edat com abans, més que no perquè hi hagi perspectives que els qui arribin a vells es morin més vells que no abans.

Si abans que paguin els culpables primer (segurament ja bastaria), i els més rics, després, ens ho volen fer pagar a nosaltres ens revoltarem del tot contra tan gran injustícia.





4
TONADA DES SEGAR


                                  A Aubenya segaven ordi                            
                                  un mes davant Sant Joan                           
                                  A Aubenya segaven ordi                            
                                  Com veien es camp tan gran                    
                                  Cridaven "misericordi"    
                          

1.- Son Ferriol ni Sant Jordi                      4.- No en volen deixar "memori"
ni Establiments, La Real,                           Ni Sineu, ni Sant Joan,
Son Ferriol ni Sant Jordi                            no en volen deixar "memori"
Son Sardina i un cabal                              Aposta ens van esborrant
de llocs que ningú recordi                          sense fer gran rebombori.
                       
2.- De llocs que ningú recordi                     5.- Sense fer gran rebombori
Ni la llengua que parlam                             Per no fer-nos despertar
De llocs que ningú recordi                          Sense fer gran rebombori
ni en quedi de net un pam                          Emperò sense aturar                       
de país ni territori                                      de la pàtria el crematori

3.- De país ni territori                   6.- De la pàtria el crematori
la Mallorca que estimam                           A la costa i terra endins
De país ni territori                                     De la pàtria el crematori
Ni del poble que formam                           Ni alzines, mates, ni pins
no en volen deixar "memori"                      ni jocs ni cançons ni "histori"

                                  7.- Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
                                   ni rondalles, ni padrins.
                                   Ni jocs, ni cançons, ni "histori"
                                   L'herència des mallorquins
                                   Fan feina perquè se mori.


Mallorquins, alçau es cap
                               






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada