dimarts, 22 de juliol del 2014

CAMPANYA MIL PER CENT. TEXTOS PROPOSATS PER AL MES DE JULIOL

CAMPANYA MIL PER CENT   TEXTOS DEL MES DE JULIOL DE 2014



“Pens que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que no exèrcits sencers aparellats per al combat. Si arriba un dia en que el poble americà permeti que la banca privada controli la seva moneda els bancs, i totes les institucions  que brostaran al seu entorn, desposseiran la gent de les seves propietats, primer per mitjà de la inflació, després per la recessió, fins el dia en que els fills es despertaran sense casa ni sostre, damunt la terra que conquistaren els seus pares”
                                              
                                                                                 THOMAS JEFFERSON, 1802.




No tots són iguals, n’hi ha que són més iguals uns que no els altres
Del PSM, d’Esquerra Unida, d’ERC, els pocs imputats que calumnien aviat són desimpiutats pels jutges, i els acusats per la premsa, desacusats pels jutges (cas d'en Gosske que el mundo es veié forçat a rectificar ses mentides que deien, cas d'en Miquel Ensenyat del PSM d'Esporles, que sa jutgessa ha renyat els acusadors, etc.)
Del PSOE, anomenaven en Xicu Tarrès d’Eivissa, que no sé si ha acabt desimputat o no. 
Del PP, hi ha, com a mínim, entre imputats, condemnats, casos caducats i altres herbes
Hidalgo, Massot i Rodrigo de Santos, tancats.
Jaume Matas.
Es des cas Rasputín, 
Gabriel Cañellas, Maria Salom, (túnel de Sóller)José Juan  Cardona.
Antònia Ordinas (sa des cola cao), Kurt Viaene, AntonioSerra, José Manuel Alcaraz, Jaume Gil Cuenca, 
Joan Martorell, Dulce Linares, Jane King, Pepote Ballester, Raimundo Alabern, Bartolomé Reus, Maria Umbert,Antonio Alemany Dezcallar 
Francisco Gàlvez, Juanfran Gosàlvez 
Joan Pol, Jorge Sainz de Baranda 
Jaume Vidal Ladaria, 
Etc.
Per tot hi ha què fer, però ben iguals, no ho són

Arnau Puig




Aquells que intenten acabar de fer desaparèixer es mallorquí, es qui intenten consumar es genocidi lingüístic que contra sa llengua des mallorquins va decretar en Felip V, aquells que fan valer es seu privilegi de poder exigir esser entesos quan conversen sa seva llengua en es seu poble i a Mallorca i neguen es dret des mallorquins a poder exigir esser entesos quan conversam en mallorquí a Mallorca mateix, quan es topen amb un mallorquí que no vol deixar de fer servir es mallorquí a Mallorca el tracten de radical.
Com deien ha estona, "té coions, sa moixa"

N’Arnau Puig




L'associació "Mallorquins, alçau es cap" fa temps publicà el full que transcrivim, amb qualque canvi, a continuació, i que pensam que si es referís a ara no hi hauria gaire diferència,  com confirma la notícia de que contribuïm a Europa molt més del que en rebem.
Solidaritat sí, robatori, no
              Un estudi de la FUNCAS (Fundació de les caixes
d'estalvi espanyoles) calcula que l'any 2.002, governant n'Aznar i el
PP en es govern central, i essent ministre de Medi Ambient  en Jaume Matas, els habitants de les Illes Balears pagàrem 3.652,4 milions d'euros més dels que rebérem (607.642,5 milions de pessetes). (1)
              Mentre fan això som la comunitat autònoma que reb més
pocs doblers per infant escolaritzat, més pocs doblers per escola, méspocs doblers per sanitat. Som la comunitat amb més poc territori públic per habitant, amb més pocs espais naturals protegits, amb més poques infraestructures ferroviàries, amb les pensions de jubilació més baixes, etc.
              Si el nostre dèficit "per capita" és aproximadament de
4.200 euros per persona i any (16.800 euros a l'any per família de quatre, 336 mil euros durant la vida mitjana de 80 anys d'una persona, 2.016.000 euros per família de quatre membres en 80 anys), darrere hi venen Catalunya i Madrid, amb un dèficit que és, aproximadament, la meitat del nostre, tot i que en el cas de Madrid alguns estudis consideren que romandria situat entorn de l'empat fiscal o, fins i tot, en terreny de superàvit, si s'hi comptabilitzaven les despeses que s'hi fan en concepte de capitalitat i deixaven de comptabilitzar-se ingressos que, en realitat, s'han produït a altres indrets de l'estat (1)
              Resulta evident que el dret i la justícia, el medi
ambient i la salut, l'educació i el benestar social, el turisme i un
futur econòmic sostenible per al nostre poble, exigeixen que l'estat
deixi de sucar-nos com qui suca una llimona.

1.      Veure la revista "Papeles de Economía Española" nº 99-2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada