1.- LA DEMOCRÀCIA NO ÉS LA DICTADURA DE LA MAJORIA. Si un 90 per cent de votants votassin a favor de que tots els calvos que de joves eren rossos i que tenien els ulls obscurs han de dur obligatòriament una perruca amb els colors de l’Arc de Sant Martí, això no seria democràcia, seria dictadura de la majoria, perquè existeixen drets personals inalienables, igualment si cinc milions de xinesos anassin a viure a Madrid i decidissin per majoria que a Madrid el madrileny ja no és necessari saber-lo ni per fer feina a l’administració pública, això no seria democràcia, seria dictadura de la majoria, perquè els pobles i les comunitats lingüístiques tenen també drets inalienables.
El dret dels indígenes mallorquins a poder xerrar i escriure sempre en mallorquí a Mallorca és un dret inalienable, reconegut per la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, a la que es varen adherir per unanimitat tant el Parlament Balear com el Parlament Espanyol. Potser diran ... “hi varem estar d’acord per defensar millor el castellà enfront de l’anglès a Puerto Rico ... “ però llavors què defensen? la justícia o just lo seu? Perquè és molt justa la defensa del portorriqueny enfront de la imposició de l’anglès a Puerto Rico, casi tan justa com la defensa del mallorquí enfront de la imposició del castellà a Mallorca.
Els qui hem fet aquest escrit acceptam allò que diu la Real Acadèmia Española de la Lengua i totes les universitats del món, de que el mallorquí és una varietat del català, tal com el madrileny o el portorriqueny són varietats del castellà, però hem escrit “mallorquí”, "madrileny", "portorriqueny" en lloc de “català” i "castellà" per deixar-los en evidència de que escampen fum amb el joc d'insults a la ciència que manegen, perque quan han llevat el requisit de conèixer el català a la funció pública, no hi han posat el de conèixer el mallorquí, perquè allò que persegueixen és fer desaparèixer la llengua pròpia de les illes Balears.
Apèndix.-
La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, auspiciada per la UNESCO, al punt 1 del seu article 1, diu :
”Aquesta Declaració entén com a comunitat lingüística tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió social. Amb la denominació de llengua pròpia d’un territori es fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.”
Al punt 2 del mateix article diu:
”......... i adopta com a plenitud dels drets lingüístics el cas d’una comunitat lingüística històrica en el seu espai territoria .................. a partir d’aquest referent es poden establir com una gradació o continuum els drets que corresponen als grups lingüístics al.ludits al punt 5 d’aquest mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat.”
Al punt 5 del mateix article diu:
“.............entén com a grup lingüístic tota col.lectivitat humana que comparteix una mateixa llengua i que es troba assentada en l’espai territorial d’una altra comunitat lingüística, però sense una historicitat equivalent, ............”
Al punt 3 de l’article 3 diu:
“ Els drets de les persones i els grups lingüístics......no poden representar cap obstacle a la interrelació i la integració d’aquests amb la comunitat lingüística receptora, ni cap limitació
Text 2 .-
La desigualtat econòmica continua creixent i ha arribat a un nivell extrem, segons un nou informe d'Oxfam Intermón publicat aquest dijous. El document 'Iguals: Acabem amb la desigualtat extrema. És hora de canviar les regles' inclou una llarga llista d'exemples. Aquests són alguns dels més impactants:
1. En l'últim any, les 85 persones més riques del món han incrementat la seva fortuna en un 14%, o el que és el mateix, 244.000 milions de dòlars.
2. Des de l'inici de la crisi, el nombre de milmilionaris s'ha més que duplicat, passant dels 793 de l'any 2008 als 1.645 del 2014.
3. A l'estat espanyol, en només un any, les 20 persones més riques han incrementat la seva fortuna en 15.450 milions de dòlars.
4. Les 3 persones més riques d'Espanya tenen més del doble de riquesa que l'acumulada pel 20% més pobre de la població, format per més de 9 milions de persones.
5. Set de cada deu persones viuen en països en els quals la diferència entre els rics i els pobres és més gran avui que fa 30 anys.
6. Aquest any 2014 els directius de les 100 principals empreses del Regne Unit cobraran 131 vegades més que un treballador mitjà d'aquestes empreses.
7. El patrimoni net dels milmilionaris de l'Índia permetria eradicar dues vegades tota la pobresa absoluta d'aquest país.
8. A l'Àfrica subsahariana hi ha 16 persones amb més de mil milions de dòlars i 358 milions de persones en situació de pobresa extrema.
9. Si Bill Gates es gastés un milió de dòlars cada dia, trigaria 218 anys a gastar tota la seva fortuna actual. Amb els interessos que genera, trigaria encara més.
10. Amb una taxa de l'1,5% sobre la riquesa dels milmilionaris, es pagaria la cobertura sanitària universal durant un any i l'escolarització de tots els nens als 49 països més pobres.
El director general d'Oxfam Intermón, José María Vera, ha denunciat en un comunicat que "la creixent desigualtat no és fruit de l'atzar sinó resultat de polítiques concretes" i ha defensat que "són necessàries polítiques redistributives" per assegurar "que els que més tenen contribueixen com els correspon al bé comú".
